La Patum, a l’abast de la mà

Els que han tingut la sort de viure la festa de la Patum al bell mig de la plaça de Sant Pere de Berga saben perfectament que mai disposen de gaire temps i tranquil·litat per observar les comparses. Mentre es gaudeix d’una de les festes més importants de la cultura popular del nostre país, allà, enmig de prop de 7.000 persones –segons alguns estudis– cantant i ballant, no és el millor moment per observar els detalls d’unes comparses centenàries. Com tampoc era el millor lloc la Casa de la Patum, on descansaven durant l’any, un espai que no complia les condicions de museu i on la comparseria només es podia veure a través d’un vidre, des d’una distància i una perspectiva que no permetien percebre el volum ni l’envergadura d’algunes de les peces més grans com, per exemple, els gegants, l’àliga o les guites.

Per això, l’exposició La Patum al convent de Sant Francesc, inaugurada a principis de juliol i que, d’entrada, es podrà veure fins al gener en aquest espai recuperat per a la cultura berguedana, és una oportunitat única per tenir les comparses a l’abast de la mà i gaudir-ne amb calma. I no només per descobrir els elements que les integren, molts dels quals desconeguts fins i tot per a molts berguedans, sinó també per veure fotografies inèdites i rareses.

El regidor de Patrimoni Cultural i Museus, Ivan Sànchez, explica que l’Ajuntament ja treballava amb la idea de fer una petita mostra de la comparseria. “Però la suspensió de la Patum d’aquest any a causa de la Covid-19 ens va animar a fer una cosa més gran”, hi afegeix. I és que la mostra reuneix 124 elements de la comparseria patumaire, una quinzena de peces de vestuari, tres peces audiovisuals i una desena de textos; tot això, amb un pressupost de 15.000 euros, finançats per l’àrea de Patum de l’Ajuntament de Berga.

“La nostra intenció ha estat dignificar la manera com es mostren les comparses i la història de la Patum, la història d’una festa que ha fet el poble per al poble.” Les paraules són de Salvador Vinyes, el dissenyador de la mostra i, de fet, un profund coneixedor de tot allò vinculat amb la Patum. Vinyes és el creador dels pictogrames que acompanyen cadascuna de les comparses i que són un dels elements que relliguen l’exposició del convent de Sant Francesc.

“L’exposició –explica Vinyes– segueix el mateix ordre en què surten les comparses a la plaça, amb una excepció, la Guita Boja, que és on vol, com, de fet, fa a la plaça.” D’aquesta manera, un cop se supera una vitrina on hi ha la careta del salt de plens més antiga que es conserva i la Guita Boja, s’entra en una gran sala on es podran veure totes les comparses. Abans, però, hi ha una cronologia de la història de la Patum –una festa que té més de cinc segles de vida, però que va assolir un dels moments culminants quan va ser declarada patrimoni oral i immaterial de la humanitat per la Unesco l’any 2005– i la projecció de dos vídeos, de costat. En l’un es pot veure una Patum de l’any 1928 i en l’altre, una d’actual. Que cadascú reflexioni sobre les semblances i diferències que hi veu.

I és que la majoria de les peces de la imatgeria festiva de la Patum que es troben a la sala tenen més de 150 anys. Vinyes, però, en vol destacar la Guita Gran, “l’element més antic de tota l’exposició”. Tot i la importància d’aquests elements, així com, per exemple, dels vestits amb què es feia el salt de plens, que ara estarien absolutament prohibits per la normativa del foc, Vinyes té clar que “el més important és descobrir, de prop, els detalls de tot plegat: veure aquell vestit que és vermell i blau perquè se’ls va acabar una tela i el van haver d’acabar amb una altra, aquell detall del cap dels gegants impossible de captar a la plaça, les cares de les maces...”.