En el seu espectacular catàleg, l’editorial Adesiara ha omplert desenes de forats de la nostra bibliografia posant a l’abast del lector traduccions potents de clàssics de tots els temps. Es tracta de llibres imprescindibles per a una cultura moderna. L’editor, a més, manté una línia de producció que no ha arribat a aturar-se ni durant la pandèmia. A punt d’entrar a les llibreries, ens presenten Tal qual –el famós Tel quel–, una de les obres fonamentals de la cultura europea del mestre Paul Valéry (1871-1945), culminació d’una línia de poesia que passa per Baudelaire, Verlaine, Rimbaud, Mallarmé fins a desembocar en l’obra extraordinària de Valéry, dins la qual Tel quel representa un quadern de notes per obrir les ments, un dels millors conjunts d’aforismes, on els jocs de paraules, paradoxes, comparacions, metàfores ens porten a un pensament lúcid i, alhora, canviant, d’una modernitat aclaparadora. El responsable de fer aquesta translació al català és el poeta i editor sabadellenc Antoni Clapés. Per acabar la festa, el volum conté una introducció del professor i assagista Jordi Marrugat. Tal com el presenta l’editor, “Per mitjà de breus anotacions –sovint tan sols per mitjà d’enginyosos aforismes–, Valéry ens convida en aquest llibre a una festa per a l’intel·lecte, un lluminós estat de la qüestió sobre la nostra civilització, sobre l’evolució o el retrocés intel·lectual de la humanitat i, principalment, sobre el paper de la literatura en la formació de l’esperit de les persones”. De fet, el filòsof Theodor Adorno sintetitzava que Valéry es mou provocativament pel fil estret entre la conformació artística i la reflexió sobre l’art. Adorno ho havia vist després de la lectura de Monsieur Teste, però Tel quel és un punt culminant perquè Valéry es pot moure on se sentia més còmode, als intersticis entre la poesia i el pensament, al reialme de l’aforisme.

Marrugat inicia el seu pròleg fent una contextualització del poeta en la civilització i en la nostra literatura fins a desembocar en Carner i Riba: “El 1941 i el 1943 Paul Valéry va aplegar en dos volums, sota el títol Tal qual, vuit reculls de reflexions sobre temes molt diversos apareguts de manera dispersa durant els anys vint i trenta, escrits en quaderns personals des de principis de segle. Engrossiren substancialment els centenars de pàgines que, entre articles, crítiques, assajos o entrevistes, l’autor dedicà a la meditació sobre la vida, el pensament, la llengua, l’art i la literatura, al costat de les quals la seva obra poètica esdevé quantitativament escassa. No obstant això, Valéry fou principalment poeta. Com Yeats i Rilke, va pertànyer a la jove generació simbolista que acabà distanciant-se d’aspectes clau d’aquell moviment per desenvolupar la poètica postsimbolista al costat dels nouvinguts al panorama cultural europeu del segle XX: Josep Carner, T.S. Eliot, Carles Riba, Giuseppe Ungaretti, J.V. Foix, Marià Manent, Jorge Guillén, Bartomeu Rosselló-Pòrcel o Joan Vinyoli.”

Qualificant-lo de “poeta de l’intel·lecte”, Jordi Marrugat ens ofereix definicions nuclears del poeta francès quan diu “la mística profana i la ciència atea formen una combinació estranyament clara i coherent com a principals referents d’aquest camí de puresa intel·lectual que troba en la poesia la seva formulació més completa, el seu màxim assoliment”. Som en un territori aparentment dispers, una cruïlla de camins que convida també a la reflexió sobre els sentits. Valéry grimpa on no ha arribat ningú quan diu: “M’agrada el pensament, com a altres els agrada el nu –que dibuixarien tota la vida.”