De deu ‘negrets’ a cap
‘Deu negrets’, d’Agatha Christie, canvia de títol a França per no ferir sensibilitats, quan fa anys que es va fer al Regne Unit i abans als EUA
-
Fotograma de la minisèrie de la BBC que adapta el llibre titulat originalment ‘Deu negrets’, que es retitularia al llarg dels anys segons els països BBC / ARXIU. -
Portada de la primera edició britànica del llibre (1939) ARXIU. -
Portada de la primera edició americana de 1940 ARXIU. -
Portada de l'edició de La Magrana en català. -
Portada de l'edició catalana publicada per La llar del llibre ARXIU. -
Una de les portades de la nova edició francesa revisada i amb títol nou ARXIU.
Primer van ser “negrets”. Després, “indis”. I finalment, “soldats”. Però fossin el que fossin, de deu mai no en va quedar cap. Una controvèrsia que, encara que passi el temps, sembla que no cessa i l’últim gir argumental acaba de passar a l’Estat francès, on el títol de la novel·la de més èxit d’Agatha Christie, Deu negrets / I aleshores no en quedà cap, tot just ara ha canviat de nom per no ferir sensibilitats.
A partir d’ara, en comptes de Dix petits nègres, es dirà Ils étaient dix, és a dir, N’eren deu. Així mateix, s’ha decidit eliminar del text qualsevol referència a la paraula negre, que en la versió original de la novel·la, escrita el 1938, hi apareix 74 vegades. Una decisió que ha estat avalada pel net de la famosa escriptora anglesa, James Prichard, “per evitar que ningú se senti ferit”, tal com ha declarat aquesta setmana.
Una resolució que s’inscriu en aquest clima d’autocensura retrospectiva que sembla afectar diversos àmbits de la cultura i, com va succeir recentment amb la pel·lícula Allò que el vent s’endugué, també ha arribat a França amb aquest clàssic de la literatura. La polèmica, però, està servida i no han trigat a sorgir aquelles veus que critiquen el canvi de nom, que qualifiquen d’absurd. A la xarxa, amb l’etiqueta #DixPetitsNègres, i no només al país veí sinó fins i tot aquí.
Després de 74 edicions franceses, Béatrice Duval, la directora general de la col·lecció Livre de Poche, una de les editores del llibre, ha declarat sobre aquest canvi: “França era un dels últims països que encara conservaven el títol original, Deu negrets. Per a nosaltres no es tracta tant d’un canvi de títol com d’una revisió global de la traducció. S’han corregit paraules i frases, per satisfer els desitjos dels hereus.” Recordem que James Prichard va explicar a la ràdio francesa RTL: “La meva opinió és que Agatha Christie volia, per damunt de tot, divertir, i no li hauria agradat que algú se sentís ferit per alguna de les seves expressions. Ja no hem d’utilitzar termes susceptibles de fer mal: aquest és el comportament que cal tenir el 2020.”
Polèmic, des de l’inici
L’ombra problemàtica que l’envolta es remunta a la mateixa publicació, el 6 de novembre del 1939, de Ten little niggers (Collins Crime Club). Un llibre de misteri estructurat amb el clàssic whodunit (qui ho ha fet?) i que prenia com a estructura argumental la cançó anglosaxona d’origen nord-americà Ten little indians, de Septimus Winner (1865) –que un any més tard al Regne Unit ja tindria una altra versió de la cançó, Ten little Niggers, d’on partiria aquest best-seller.
Als Estats Units, precisament, quan es va publicar el gener de 1940 ho va fer amb el títol And then there were none, tret de l’última lletra de la cançó en què l’autora es va inspirar. Totes les edicions i reimpressions americanes van adaptar aquell títol –menys una de Pocket Books que entre els anys 1864 i 1986 es va titular Ten little indians (Deu petits indis)–. Es va creure convenient canviar el títol perquè es considerava ofensiu, ja que la paraula nigger (negret), ja des de l’inici del segle XX, es considera una paraula racista als EUA. La primera adaptació cinematogràfica del 1945 també mantindria el títol.
Al Regne Unit, el títol es va canviar fa anys, així com el nom de l’illa on passa la història, originàriament “L’illa del Negre” i, posteriorment, “L’illa del Soldat”. La majoria de títols de les editorials britàniques, a partir de la dècada dels vuitanta, o bé mantenen el nom de la versió americana o canvien negres per indis o soldats. En països com Grècia, Bulgària o Rússia, es manté encara el títol amb el mot negre. A Itàlia, s’han quedat amb indis.
A l’Estat espanyol, certes edicions han preferit el títol menys racial Y no quedó ninguno, en castellà, i I ja no en quedà cap, en català, encara que en tots els casos mantenen l’original Deu negrets entre parèntesis, no fos que algú no estigués al cas. Sense anar més lluny, la minisèrie de la BBC que TV3 va estrenar l’any passat i que ha remès recentment.
Sigui com sigui, el llibre continua sent el sisè més venut de la història, amb cent milions de còpies. I això, si el llegeixes, no és cap misteri.