Fecunditat creativa

El lector obre El Punt Avui i troba cada dia publicada una vinyeta d’en Fer. Però, el dia abans, en Fer no ha enviat tan sols aquella vinyeta que el lector pot veure publicada. No. El dia abans en Fer ha enviat entre dos i quatre dibuixos diferents, entre els quals el director del diari o el redactor en cap de les pàgines d’opinió n’escollirà un que és el que serà publicat. I, l’endemà, en Fer n’enviarà dos o tres o quatre més. Podeu imaginar la quantitat de dibuixos que ha arribat a fer? I pensar que més de la meitat han acabat no publicant-se? Enviar quatre dibuixos facilita la vida del dibuixant, però tanmateix suposa un esforç creatiu immens. Aquest detall mostra bé la fecunditat creativa d’en Fer, la seva enorme capacitat de treball al llarg de cinc dècades justes –complertes aquest 2020– de dedicació a l’humor.

Amb un estil directe, aparentment senzill, d’aire naïf, calculada ironia i punyent mordacitat, cadascuna de les seves vinyetes, pàgines i historietes, dissecciona la nostra realitat amb esmolat enginy, amb un punt mofeta i entremaliat. La seva mirada és indòcil, però mai resulta maliciosa. El seu humor és amable, però mai complaent. Els temes que toca són sempre abordats amb sagacitat, emprant una subtil erudició i alhora amb una voluntat didàctica, popular, buscant els detalls graciosos sense oblidar el compromís. Es tracta d’un humorista que ha estat capaç de construir una obra majúscula, configurada per milers de pàgines publicades al llarg de cinquanta anys. Cada vinyeta manté el tarannà murri, rebel i irònic del Nin de Mollet, el rei del futbolí del bar Regino, aquell tímid marrec –el fill de l’Amador i la Julita– que va créixer a l’ombra del campanar de l’església de Sant Vicenç, al bell mig de Mollet. Per a mi, en Fer ha estat molt més que un mestre o un referent, molt més que un amic. Probablement no he conegut ningú més tossut, més generós ni més fidel, i només em mig consola pensar que ara ja és amb els seus estimats Perich, Cesc, Gin, Rubianes...