Crítica
música
Varvara: la música és per somiar
Aquest 2020, alguns certàmens han celebrat les seves efemèrides, a despit de la pandèmia. És el cas del delicat Festival de Música de Cervià de Ter, que enguany ha complert el seu primer decenni, fita que mereixia una commemoració més efusiva. Tot i que s’ha hagut de posposar d’agost a setembre i reduir a un cap de setmana, els melòmans que l’hem freqüentat no tenim centella de queixa: vam gaudir de dos grandíssims recitals de les Variacions Goldberg de Bach, a mans de la pianista russa Varvara Nepomnyaschaya , el 25 i 26 de setembre, a l’església romànica de Cervià. La reproductibilitat tècnica, malgrat les crítiques d’autors com Walter Benjamin, ha portat innegables avantatges en el terreny musical, llegant a la posteritat mítiques gravacions de les Goldberg, com la irrenunciable de Glenn Gould (ja ho tenia en el nom...) o la de clavicèmbal de Gustav Leonhardt. Això tampoc ens dissuadeix de –sinó que complementa– l’experiència del directe; i la veritat és que la pianista moscovita ens va delectar amb la seva majestuositat i la seva prestació olímpica d’aquesta peça, una de les obres cimeres de Bach.
Es diu que el compositor germànic va compondre les 30 Variacions Goldberg per apaivagar les nits d’insomni d’un aristòcrata de feble salut, donant fe, per tant, del caire terapèutic intrínsec a l’essència musical. Però aquesta catarsi requereix intèrprets d’excel·lència, capaços d’aventurar-se en el terreny selecte de les grans creacions. Figura auràtica i hieràtica, quasi prerafaelita, Varvara exhala la serenor de qui transporta en (el) si l’art dels sons: diàfana i superdotada, les mans són veloces quan ho han de ser i vellutades quan toca. La cadència, cristal·lina i entelèquia, se’ns emporta a levitar, a la total suspensió de la realitat. Amb ella, la mètrica i la pulsació es fan oniromotores: la música, amb o sense prescripció mèdica, no és inductora de son, sinó de somnis.
I així, bressolant-nos des del Steinway, Varvara va deixar palès que la seva entrega mereix també immortalitzar-se en el panteó de les Variacions Goldberg –màgica muntanya de versions daurades. Afortunadament, els concerts es van enregistrar i així els podrem tornar a gaudir: un cop publicats esdevindran, sens dubte, un salconduit per somiar.