Mor Quino, el pare de Mafalda

“¡La pucha!”, diria com a mínim Mafalda davant d’una notícia tan trista com aquesta: ahir, Quino, el seu pare, va morir als 88 anys. El dibuixant argentí Joaquín Salvador Lavado (Mendoza, 1932), Quino per a l’eternitat, va crear gairebé sense proposar-s’ho –en el seu origen va ser només un dibuix per a una campanya publicitària de la marca d’electrodomèstics Mansfield, amb M de Mafalda– un personatge icònic del segle XX, no només una institució a l’Argentina, sinó a bona part del món, com ho demostren les xifres: els seus llibres han estat traduïts a 26 idiomes –entre aquests el català, des del 1981– i només al seu país d’origen se n’han venut més de 20 milions d’exemplars.

A pesar que Quino només va dibuixar les tires de Mafalda durant menys d’una dècada, entre el 1964 i el 1973, aquella nena de 6 anys, intel·ligent, curiosa i inconformista –en resum, una rebel pròpia d’aquells anys seixanta en què va néixer– i la seva colla d’amics van tenir i encara tenen una gran legió de fans de diverses generacions, que, més enllà de les referències directes a la Guerra Freda o als seus estimats Beatles, hi veuen missatges sense data de caducitat i llançats sempre, això sí, amb un humor molt particular, blanc, però no innocent. Aparentment, Mafalda és només una nena com qualsevol altra, que no suporta la sopa i no acaba d’entendre els seus pares i els adults en general, però les seves reflexions mostren sovint les pors i les incerteses col·lectives i transfrontereres. Les seves manifestacions contra les injustícies de tot tipus i condició estan llançades contra els poders fàctics dels dos hemisferis en un ric espanyol porteño que es va mantenir aquí quan Lumen va començar a publicar els seus llibres a l’Estat espanyol, a partir del 1974, per tant quan les tires ja s’havien deixat de publicar a l’Argentina en un moment de màxima popularitat, perquè Quino ho va voler així. “En el moment de la decisió, li va pesar el fet de no veure’s amb cor de mantenir la creativitat. Continuar era una manera de cremar el personatge. Actitud de creador conseqüent”, va escriure Jaume Vidal i Biosca en aquest diari el 29 de setembre del 2014, el mateix dia en què es complien els 50 anys de la publicació de la primera tira de Mafalda, al setmanari Primera Plana.

Pare d’emigrants andalusos, Quino va deixar la seva Mendoza natal per anar a Buenos Aires i fer carrera com a humorista gràfic. Mafalda i la seva gran repercussió internacional –incloses diverses versions audiovisuals i tot tipus de productes amb la seva imatge–, comparable a la del Charlie Brown de Schulz, són en realitat la punta més visible del gran iceberg que és l’obra de Quino, autor de molts llibres en què sovint, potser per haver quedat una mica exhaust de donar veu a la xerraire Mafalda, apostava sovint per un humor mut o gairebé, però sempre intel·ligent i encertat. Com no podia ser d’una altra manera, la mort de Quino ha estat lamentada per gent famosa i anònima de tot arreu, a través de les xarxes socials: una nova realitat tan accelerada que segurament reafirmaria Mafalda amb el seu crit de guerra: “Pareu el món, que vull baixar!”.