‘Ane’, la vitalitat del nou cinema basc
El Festival de Sant Sebastià funciona com a plataforma de promoció privilegiada per al cinema basc de qualitat, com fa Sitges amb el català. A Donostia hem descobert films rodats en basc com Loreak, Handia o Oreina que han acabat fent fortuna (i gairebé arrasant en els Goya, en el cas d’Handia), i aquest any hem tingut l’oportunitat de veure-hi Ane, notable opera prima de David P. Sañudo, que es va presentar a la secció Nous directors i es va estrenar divendres passat als nostres cinemes.
David P. Sañudo és de Salburua, un barri perifèric de Vitòria travessat per una via de tren que li ha servit d’inspiració per al seu debut cinematogràfic. “És una imatge icònica, la via fractura d’alguna manera el barri”, explica el director en una entrevista El Punt Avui, i en la seva pel·lícula hi apareix una polèmica via en construcció contra la qual lluita la noia de 17 anys que dona títol al film, Ane. Quan desapareix, els seus pares comencen a buscar-la, angoixats. La protagonista principal és Lide, la mare d’Ane, interpretada per Patricia López Arnaiz. Jone Laspiur interpreta la filla en una història fonamentalment de dones que parla de la manca de comunicació entre generacions. “Realment el tema de la construcció de la via del tren és una excusa –explica David P. Sañudo–, nosaltres volíem parlar de la incomunicació i de les distàncies entre pares i fills.”
La fractura és física (un tren que parteix un barri) i emocional. La mare de l’Ane treballa en la vigilància nocturna de les obres del tren contra les quals lluita la filla amb un grup de joves activistes. “Treballa de nit, que és quan tornes a casa per sopar i compartir el que has fet durant el dia. Això és una mica el germen del desconeixement d’una mare sobre qui és la seva filla i a l’inrevés. No hi ha comunió entre les dues, i això és el punt de partida.”
La pel·lícula està ambientada al 2009 en un suburbi de l’extraradi de Vitòria diferent de l’imaginari d’Euskadi. “La imatge que es té de l’univers basc –comenta el realitzador– és bastant bucòlica: el verd, la muntanya, el caserío, el món rural, un fort arrelament amb la tradició... I la realitat ens diu que és una de les zones més densament poblades de l’Estat, amb diferents classes socials i distintes maneres de viure.”I hi afegeix: “Bilbao té el barri més densament poblat d’Europa, Santutxu. Hem rodat en un barri d’estètica molt obrera, amb edificis de totxos com els que es poden trobar a tot l’Estat, en una ciutat satèl·lit de Barcelona, per exemple. També es troben a Vitòria, és una pel·lícula molt d’extraradi, però rodada a deu minuts caminant de la plaça principal de la ciutat.”
