2.000 obres al sac

La Generalitat ha invertit aquest any prop d’1,4 milions d’euros en adquisicions d’obres per a la Col·lecció Nacional d’Art, més del doble del que hi va destinar el 2018 i el 2019 (650.000 euros), i cinc vegades més que el 2017 (270.000). Aquest gran increment està molt relacionat amb el pla de rescat a la cultura del govern català per fer front a la crisi de la pandèmia i, en aquest sentit, s’han prioritzat les compres als artistes vius, va explicar ahir la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, en una trobada amb la premsa.

El patrimoni artístic públic ha sumat durant aquest any tan difícil més de 2.000 obres de 78 creadors. La política d’ingressos de la Generalitat es regeix des de fa uns anys per unes comissions especialitzades integrades per responsables d’institucions i experts independents que es renoven cada dos anys. La comissió amb més trajectòria, creada el 2015, és la de fotografia, que enguany ha avalat la compra de 1.843 obres de 42 autors (Joan Fontcuberta, Manolo Laguillo, Mònica Roselló, Consuelo Bautista, Josep Maria Oliveras, Carlos Pazos, Àngels Ribé, Domènec...). “En cinc anys, s’han comprat més fotografies que en 100 anys”, va sostenir ahir Pepe Serra, director del MNAC, que va acompanyar, junt amb el director del Museu de Lleida, Jesús Navarro, la consellera en la presentació.

Tots dos van raonar els encerts d’aquest programa d’enriquiment dels fons col·lectius que es va endegar per mirar de restituir el que es va emportar la crisi del 2008. Les retallades salvatges no van deixar cap marge als museus, ni als petits ni als grans, per invertir en compres d’obres. “Teníem un problema greu.” Per Serra i Navarro, aquest model de presa de decisions col·legiades és el vàlid per afinar el que cal patrimonializar i conviden altres administracions a agafar-lo d’exemple. “No es compra res per anar a un magatzem.” I importa tant el què com l’on. És a dir, domina una visió territorial, i no, com passa sovint, com si només comptés Barcelona. Els museus de Lleida, Valls, Mataró, Mollet, Cerdanyola, Girona, Sabadell, Tarragona i l’Hospitalet, i també el Macba i el MNAC, s’han repartit les 36 obres d’art contemporani que han entrat a la Col·lecció Nacional. Són de 30 autors diferents, 14 homes i 16 dones. Més dones per compensar la seva històrica, i encara avui irresolta, absència en els museus catalans, segons va subratllar la consellera.

La injecció de diners al pla de rescat de la cultura ha beneficiat les adquisicions d’art actual com a mesura per ajudar qui més pateix en el context de la pandèmia: els treballadors de l’art, siguin els artistes o els galeristes. El 2019, els diners per a art contemporani no van arribar als 150.000 euros; aquest 2020 gairebé han fregat els 400.000. Ponsa va remarcar que s’han primat els creadors que més aposten pel “risc i l’experimentació” en els seus processos. I va dir que les compres s’imbriquen amb els programes dels centres d’art del país. En la nòmina d’ingressos hi ha alguns dels referents de l’art que es fa avui a Catalunya: Lúa Coderch, Patricia Dauder, Dominica Sánchez, Sílvia Gubern, Núria Güell, Mireia Saladrigues, David Bestué, Isaki Lacuesta, Pere Llobera, Antoni Miralda, Marcel Pey, Francesc Ruiz o Oriol Vilapuig.

Si la comissió de fotografia és la més veterana, la de còmic és la més novella, però ja ha fet feina. La patrimonialització d’aquesta expressió de cultura popular es va iniciar el 2019. El 2020, s’ha reforçat amb el triple de recursos. Nazario, Mariscal, Montesol i Guillem Cifré són algunes de les firmes que s’han atès.

I hi ha una quarta cistella de la compra per als béns històrics, als quals s’han destinat 475.000 euros, la xifra més alta. Aquests diners han servit per omplir els buits de la col·lecció d’art gòtic del MNAC amb un dels noms que se li resistien: Borrassà. També s’han utilitzat per comprar un Fortuny de molta qualitat o una rajola dissenyada per Gaudí per a la Casa Vicens.

L’interrogant és saber què passarà el 2021. És a dir, si aquesta ratxa tindrà continuïtat. Segons va assegurar ahir Ponsa, el pressupost per a la Col·lecció Nacional com a mínim es mantindrà en aquests prop d’1,4 milions.