Un sol mètode, mil funcions
El Poliorama ofereix de nou ‘El mètode Grönholm’, amb nou repartiment i el repte de batre un rècord
Jordi Galceran va encertar-la de ple amb El mètode Grönholm, ara fa 17 anys. Volia fer una comèdia a partir d’un fet patètic: fins a quin punt un candidat està disposat a arriscar-se per aconseguir un lloc d’executiu? Avui, després que s’hagi estrenat a 60 països (només a Alemanya se n’han fet més de 400 produccions diferents), entén que l’obra ha captivat perquè, en realitat, parla de la necessitat d’agradar als altres (sigui per feina o no). Les primeres quatre temporades el repartiment, dirigit per Sergi Belbel, estava format per Jordi Boixaderas, Lluís Soler, Roser Batalla i Jordi Díaz. A partir d’ara, agafen el relleu Enric Cambray, David Verdaguer, Mar Ulldemolins i Marc Rodríguez. El 5 de novembre arrenca temporada al Poliorama (amb un 50% d’aforament). El nou repartiment té a l’abast assolir la funció número 1.000 (ara estan al voltant de les 900 representacions). El mètode continua sent el mateix, el repte és que continuï captivant fins a superar les mil funcions.
És difícil calcular quanta gent ha vist aquest muntatge. Una xifra aproximada poden ser uns tres milions d’espectadors arreu del món. A Catalunya, tot just s’enceta la segona producció professional. L’energia del nou repartiment fa que sigui molt aconsellable tornar-la a veure, per als que ja la van veure. I que serveixi d’estrena per als més joves. Des del 2011 que no es representa en directe. El productor d’Anexa, Toni Albadalejo, ha comprovat que, en el cas d’algunes obres, com més es fan, més públic les va a veure. I repeteixen. El fenomen Grönholm també es repeteix amb una altra comèdia, Pel davant i pel darrere, en què han anat canviant de repertori contínuament. A El mètode Grönholm hi ha un gir final concloent. Per Galceran, veure l’obra sabent-ne el final és molt més divertit perquè es poden comprendre les reaccions dels personatges, que accedeixen a fer proves de tot tipus en una mena d’entrevista de feina tan moderna com cruel.
Sí que hi ha una versió cinematogràfica en clau dramàtica (de la qual Galceran es va distanciar, des de bon principi) i una TV movie de TV3, que recorda molt més la comèdia teatral. L’autor revela que hi ha, actualment, altres equips interessats a fer-ne noves versions filmades. Galceran se sent un privilegiat perquè, amb només 12 obres estrenades, n’hi ha quatre que continuen tenint tirada: Dakota, El crèdit, Paraules encadenades i, evidentment, El mètode Grönholm.
