Llibres

Serés, premi Proa

Francesc Serés guanya la segona edició d’aquest guardó amb ‘La casa de foc’, obra coral ambientada a la Garrotxa més feréstega

El narrador de ‘La casa de foc’ s’alimenta de les vivències que els altres carretegen en silenci

Francesc Serés ha guanyat el premi Proa de novel·la amb La casa de foc, que ja serà a les llibreries el dia 11 de novembre, publicada per l’editorial que dona nom al guardó, dotat amb 40.000 euros.

En aquesta segona edició s’hi van presentar 41 obres inèdites i el jurat va estar format per Vicenç Villatoro, Nelleke Geel, Xavier Pla, Josep Lluch i Clara Queraltó.

La novel·la, segons Serés, té com a protagonistes els ciutadans de la vall del Ser, a la Garrotxa, i hi apareixen en un format gairebé coral. El 2014, un professor desubicat arriba a la vall i intenta entendre l’espai i les persones que hi viuen. “No és en cap moment una novel·la que vulgui explicar fins al darrer racó de la zona, sinó que narra com viu aquella gent i les seves vivències”, afirma l’autor, nascut el 1972 a Saidí, però que actualment viu a la Garrotxa, on des del 2016 és el director de la Residència Faber d’Olot. Des del 2018 també és director de l’àrea de creació de l’Institut Ramon Llull.

Serés ha publicat la majoria dels dotze títols de narrativa que ha escrit des de l’any 2000 a Quaderns Crema. Alguns exemples son la trilogia De fems i de marbres (2003), La matèria primera (2007), Contes russos (2009) i La pell de la frontera (2014), que li han valgut premis com ara el de la Crítica de narrativa catalana i el Ciutat de Barcelona, tots dos el 2010 i, el 2007, el de la Crítica Serra d’Or de literatura i assaig i el Nacional de Literatura.

Serés ha reconegut que en la novel·la hi ha una part autobiogràfica, perquè viu a la zona i perquè quan escriu necessita que hi hagi “un espai de proximitat”. “La relació amb el lloc és molt personal”, ha confessat. El personatge principal, ha indicat, té moltes coses properes a ell, però els protagonistes reals són els que viuen a Sallent, un llogaret de la Garrotxa més feréstega.

El narrador s’alimenta de les vivències que els altres carretegen en silenci. Va destapant la història del lloc, de les cases i de gent que no és el que sembla. Busca històries soterrades i acaba fent-se un retrat de la vall, dels seus habitants, dels seus mites i d’ell mateix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.