Ànsia de servir

El Memorial Democràtic presenta fins al 30 d’abril l’exposició L’àlbum de la Ruth. Ruth von Wild i l’ajuda suïssa als infants de la guerra, fruit d’una intensa recerca de la historiadora Maria Ojuel per reconstruir la labor d’aquesta voluntària del Comitè Suís d’Ajuda als Nens d’Espanya que va contribuir, amb la seva obstinada dedicació, que molts d’ells es poguessin retrobar amb les seves famílies. Ruth von Wild (1912-1983) havia nascut a Barcelona, on el seu pare treballava d’enginyer a la Central Catalana d’Electricitat. Formada en magisteri a Neuchâtel, va exercir de mestra a l’escola suïssa de Barcelona entre 1933 i 1936, i tot i que amb l’esclat de la guerra va marxar a Anglaterra, el 1938 va decidir tornar per integrar-se com a voluntària al Servei Civil Internacional, una entitat pacifista que liderava el Comitè Suís d’Ajuda als Nens d’Espanya, conegut com l’Ajuda Suïssa. En aquest mateix cos de voluntaris es formaria una joveníssima Elisabeth Eidenbenz, que acabaria dirigint la lluminosa Maternitat d’Elna.

El fet que parlés tant el català com el castellà, va convertir-la en una valuosa aliada per a l’assistència humanitària dels refugiats republicans tant durant l’evacuació com a l’exili, i en especial per atendre els infants, molts dels quals eren orfes d’un o de tots dos progenitors o havien estat separats dels familiars més pròxims durant l’èxode i la posterior distribució als camps de concentració francesos. Quan l’Ajuda Suïssa es va reorganitzar al sud de França amb la Retirada, el 1939, Ruth von Wild va tenir al seu càrrec una colònia amb 150 d’aquests infants habilitada al Château du Lac, al poble de Sigean (Aude). Després de les penalitats de la fugida i el confinament en barracots, aquell era un paratge paradisíac, tal com l’evoca la mateixa Ruth von Wild: s’hi accedia a través d’una pineda i un camí envoltant de vinyes, i vora el gran casalot hi havia un petit bosc, amb camps enrossits pel sol i un llac interior apte per al bany. La seva prioritat va ser, des de l’arribada, que la canalla pogués reunir-se amb els seus pares, i es va dedicar metòdicament a fotografiar-los un per un per facilitar-ne la identificació. La gran majoria tenien menys de dotze anys, i prop d’un 30% no arribaven ni als vuit. El procés de reclamació per retornar-los a les famílies era, doncs, sumament laboriós, perquè algunes criatures no sabien dir ni quin era el seu domicili. En altres casos, les mateixes famílies preferien endarrerir el seu retorn a Espanya perquè no tenien mitjans per fer-se’n càrrec, ha constatat Ojuel.

El cos de l’exposició del Memorial Democràtic el formen les imatges de l’àlbum de fotos personal de Ruth von Wild, localitzat a casa seva trenta-cinc anys després de la seva mort. La majoria de les més de tres-centes imatges que conté van ser fetes per ella mateixa, i estan datades entre els anys 1938 i 1940, tant a Catalunya, en els darrers mesos de la guerra, com al sud de França. Per a la mostra, Maria Ojuel, que va aconseguir trobar l’àlbum després d’anys de recerca, n’ha seleccionat una cinquantena, que il·lustren la tasca humanitària del comitè suís durant la guerra i la postguerra, prou coratjosa considerant que el seu govern, emparat en la neutralitat, recorda Ojuel, “va mantenir una actitud tèbia i sovint ambigua” respecte al conflicte espanyol. De fet, Suïssa seria el primer país democràtic que reconeixeria el nou Estat de Franco. La missió de Ruth von Wild va ser coordinar l’acció de l’Ajuda Suïssa a Catalunya i vetllar perquè l’assistència arribés als refugis, cantines i colònies de la població refugiada. A partir de 1940 va continuar la seva tasca en una altra colònia, a l’Alta Savoia, ara atenent infants que fugien de la Segona Guerra Mundial, i de fet va seguir vinculada a accions humanitàries fins a la seva mort als setanta anys, al cantó de Berna.