El Circ Raluy, aturat a Girona fins a nova ordre

Les cinc generacions del Circ Raluy n’han vist de tots colors voltant per tot el món, però fins ara només havien hagut de tancar per grans catàstrofes naturals: inundacions, terratrèmols... Aquest any, la troupe familiar del Raluy, concretament la del Raluy Legacy –un dels dos circs sorgits de l’original: el Legacy, dirigit per les filles de Lluís Raluy, i l’Històric, per la filla del seu germà Carlos–, ja va per la seva segona aturada, amb motiu de la pandèmia: el març passat, el confinament els va enxampar a Reus, on només van poder fer una funció abans de quedar-se enclaustrats quatre mesos al parc Sant Jordi. “En tota la meva vida, mai no havia viscut tant de temps al mateix lloc. Amb els veïns del parc ja ens coneixíem, ens saludàvem quan sortíem a aplaudir i ens enviàvem missatges de WhatsApp”, explica Louisa Raluy, codirectora del Raluy Legacy amb la seva germana Kerry. A Girona, hi van poder actuar del 22 al 29 d’octubre –tenien previst fer-ho fins al 8 de novembre–, com una de les escasses atraccions d’una festa major sota mínims, fins que el 29 es va notificar el tancament de teatres i auditoris. Ningú va esmentar els circs. “Has sentit mai parlar de com afecten les restriccions els circs?”, diu la Louisa, molt agraïda “a l’Ajuntament de Girona, perquè s’ha portat molt bé” i els ha deixat estar instal·lats en aquesta esplanada al costat de la Devesa, fins que puguin reprendre l’activitat, teòricament a partir del dilluns 23 de novembre. “Teníem un munt de funcions venudes i molta gent va quedar sense poder veure l’espectacle. Quan acabin les restriccions, ens agradaria actuar a Girona una setmana o deu dies.” Després de Girona, el Raluy tenia previst actuar a Sant Celoni, Rubí i Santa Coloma de Gramenet, abans d’arribar a principis de desembre a Barcelona, on fa anys que passen el Nadal al Port Vell.

El Raluy s’ha adaptat a la nova realitat, amb un espectacle més curt i sense mitja part –menys perill de contagis, però també menys crispetes i menys ingressos– i un aforament reduït. Del mig centenar de persones que hi treballen habitualment, han passat a unes 35. En escena són ara una dotzena d’artistes, vuit dels quals de la família, per ajustar el pressupost i perquè ara no és fàcil portar artistes internacionals: un dels pocs és el pallasso argentí Pietro Vicentini, fill també d’una família de llarga tradició en el circ. La Louisa i la Kerry han aprofitat per recuperar un espectacular número d’equilibri sobre pilotes que ja feia la seva àvia Marina. I les filles de la Louisa, Emily i Niedziela –barra aèria, funambulisme, patins acrobàtics–, aprofiten l’aturada, com la resta d’artistes, per entrenar-se i assajar. Al Raluy també fan aquests dies un altre tipus de manteniment: el dels carruatges centenaris d’aquest circ, que és com un museu ambulant amb molta vida.