Patrimoni de futur
El departament de Cultura de la Generalitat activa el programa ‘Giravolt’ per impulsar l’aplicació de la tecnologia 3D en el llegat d’obres i monuments del país
La tecnologia 3D serà un gran revulsiu per al patrimoni cultural. Serà, no: ja ho és. I el departament de Cultura de la Generalitat té una estratègia per intentar treure’n el màxim rendiment. Es diu Giravolt i la va presentar ahir al sector, amb demostracions espectaculars, al centre d’arts digitals Ideal de Barcelona.
El programa s’ha estat treballant els darrers tres anys i no s’ha activat ara per casualitat. La pandèmia, amb les privacions del contacte directe amb l’art que ha imposat, ha estat “un estímul per accelerar-lo”, diu Elsa Ibar, al capdavant de la direcció general del Patrimoni Cultural, l’ens que lidera l’aventura conjuntament amb l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.
Giravolt –insisteix Ibar– no parteix de zero. La primera gran actuació que va obrir aquest nou camp de possibilitats de la tecnologia aplicada al llegat cultural va ser el videomapping de Sant Climent de Taüll, un projecte pioner que es va estrenar el 2013 i que encara avui és referència de les experiències sensorials immersives. També ha marcat un precedent per suplir els béns emigrats dels seus llocs d’origen; en el cas de Taüll, les pintures murals més icòniques de l’art medieval català, que fa cent anys van ser arrencades i traslladades al MNAC. Burzon*Comerge, l’estudi igualadí que va concebre la intervenció de l’església de la Vall de Boí, està culminant ara la reconstrucció virtual dels polèmics frescos del monestir de Sixena. El debat entre còpia i original, motiu d’històrics enfrontaments, ha entrat en una altra dimensió per mitjà de la recreació digital.
Giravolt és un paraigua que aixopluga el que la tecnologia tridimensional pot aportar al patrimoni, a molts nivells. “Totes les baules de la cadena se’n beneficien: la recerca, la conservació, l’educació i la difusió”, sosté Ibar. El repte d’aquest pla és “donar les eines” als equipaments, tant públics com privats, perquè el patrimoni faci el salt definitiu del medi físic al digital. El salt del passat al futur. Eines que, de moment, són de formació i que a partir del 2022 s’acompanyaran de línies de subvenció.
El procés, amb proves pilots a l’historial, tot just s’ha obert, però alguns resultats ja són virtualment tangibles. El departament de Cultura ha creat un corpus digital amb les primeres 50 obres rellevants del patrimoni del país. Aviat se n’hi afegiran 50 més i periòdicament s’anirà engreixant la llista, que acabarà tutelant una comissió d’experts per avaluar-ne les prioritats. Aquests models en 3D són accessibles gratuïtament per a tothom a la plataforma Sketchfab (el Youtube de les tres dimensions, un aparador internacional). Un que ja hi és: el grup escultòric d’Erill la Vall, dispers entre el MNAC i el Museu Episcopal de Vic. L’única opció per veure aquestes talles juntes és aquest canal, i des de punts de vista que presencialment no són possibles. Sense passar per alt el coneixement al detall, imperceptible a l’ull humà, que la tecnologia facilita.
Albert Sierra, responsable de tecnologies de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, precisa que la galeria en línia vol reflectir la “diversitat i la riquesa” del patrimoni català, tant en objectes com en monuments. Els habitants que han inaugurat el museu digital compleixen aquesta doble regla. El claustre de la Seu Vella de Lleida i la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat conviuen amb la motocicleta Villalbí, la primera que es va fabricar a Espanya, del MNACTEC, i amb el vestit que duia l’actriu Margarita Xirgu a Doña Rosita, del Museu de les Arts Escèniques. Per a la seva conversió digital, s’han emprat dues tècniques. La fotogrametia, que consisteix a fer centenars de fotografies des de tots els angles. I l’escàner làser, que, per posar un exemple, engoleix la forma d’una església romànica en un sol matí. Tot un nou món que ja és el d’avui.