Arts escèniques

De sexe i d’empaties

Albert Serra presenta una instal·lació, al Temporada Alta, rellegint el marquès de Sade

L’actriu Bárbara Mestanza indaga en com els ‘privilegiats’ empatitzen amb les desfavorides

Rebot del cap de setmana de programadors. Tant el cineasta Albert Serra (Personalien) com Conde de Torrefiel (Se respira en el jardín como en un bosque), que havien de participar en la concentració del 19 al 22 de novembre, s’han reprogramat aquest cap de setmana. Ara coincideix amb Sucia, de Bàrbara Mestanza, una artista que també podria interessar als programadors internacionals. Aquesta funció però és única, mentre que els altres dos treballs tenen un cert aire d’instal·lació en què el públic, en tot cas, és l’intèrpret.

Albert Serra tanca el cercle amb Personalien . Arran de la controvertida producció escènica Liberté a la Volksbühne de Berlín, i d’un rodatge posterior (amb el títol homònim), en què indagava entre el desig i la moral. Serra situa l’acció en un bosc, i dona via lliure al marquès de Sade. Ara la instal·lació (que va tenir bona rebuda al Museu Reina Sofia de Madrid) es trasllada a la Coma Cros, a Salt. Serra fuig de donar una trama concreta i prefereix que sigui l’espectador el que es faci la composició de lloc. Li agrada provocar i desconcertar. La instal·lació són dues grans pantalles reproduint escenes del film.

També Se respira en el jardín como en un bosque és una invitació a acomiadar-se de la història, de la perversitat de la trama. Es tracta d’un exercici, pensat durant la quarantena amb els mínims recursos possibles, seguint la màxima de Peter Brook: només hi ha un actor en un espai concret i un espectador. L’acció és simple: un espectador fa d’actor manipulant objectes segons li indiquen des dels auriculars, i un altre s’ho mira. Al cap d’una estona, l’actor assumeix el paper d’espectador i rellegeix el significat dels moviments, aparentment abstractes, que mou un tercer espectador. La peça es programa a La Mercè, també des de divendres i fins diumenge.

Finalment, Mestanza . Ella es pregunta a Sucia com un home pot empatitzar amb una dona que ha patit abusos sexuals. Aquesta és la recerca. Una de les claus és invertir els papers: que l’actriu faci d’home abusador i l’actor, de dona que pateix l’abús. L’acció es desenvolupa a partir d’una situació que va patir Mestanza, fa cinc anys. I han volgut relacionar-lo, com si fos un document, amb altres veus especialitzades. L’acció serà a La Planeta per a un grup reduït de públic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

TEATRE

La Sala Beckett s’abona a la comèdia àcida

BARCELONA
Música

Marc Lloret: “El sector musical català s’ha rejovenit a l’escenari i a les oficines”

VIC
MÚSICA

Un Festival de Jazz amb Rita, Andrea, Sílvia... i tota una “corrua de mestres”

BARCELONA
PREMIS LITERARIS DE GIRONA

Un Bertrana per als temibles almogàvers

Girona
nomenaments

L’arxiver i historiador Joaquim Borràs, nou director general del Patrimoni Cultural

barcelona

‘L’estaca’ de Lluís Llach, primer títol de la col·lecció Enderrock Llibres

BARCELONA
Cultura

Mor l’escriptor libanès Elias Khoury, defensor del poble palestí

TEATRE

El Teatre del Raval tanca una programació escènica de 17 anys

BARCELONA

La Marfà acull una residència dels músics Oriol Marès i Talal Fayad

GIRONA