Desig sexual al bosc

El bosc té una llarga representació com a espai de llibertat: enmig de la naturalesa es dilueixen les convencions socials, la moral repressiva del desig, les jerarquies classistes, les identitats, compresa la sexual, i fins la idea de realitat per obrir-se cap a l’imaginari i l’oníric. D’aquí, el crític teatral Jordi Bordes em va recordar els boscos de Shakespeare a la sortida de la instal·lació Personalien, que Temporada Alta ha programat recentment a la Coma Cros de Salt un any i mig després de ser presentada al Museu Reina Sofia. Fruit de les exploracions d’Albert Serra en el llibertinatge abordat per escriptors francesos del segle XVIII, la instal·lació aprofita les imatges rodades per al film Liberté.

El bosc de l’Albert Serra, en tot cas, està ocupat per cossos concentrats en l’estimulació del desig sexual i la seva satisfacció, tot i que, de fet, es traspua una certa insatisfacció: com si el desig dugués a una necessitat insadollable de més; d’aquí que les trobades dels cossos (en fricció, diu Serra) suggereixen frustració: sovint interrompudes, semblen condemnades a la repetició i a l’avorriment que també pot sentir-se en veure-les. Amb un dispositiu de dues grans pantalles (amb imatges i sons que dialoguen quasi bé mai en sincronia) a cada extrem d’una sala a les fosques, Personalien està exempta dels diàlegs conspiradors dels llibertins de Liberté fugits d’una cort puritana. “Només” els cossos exhibint-se, espiant-se, fregant-se, masturbant-se, fuetejant-se i pixant-se. Enmig de les pantalles, els espectadors, convidats a exercir el propi voyeurisme i, segons creu Serra, a confrontar-nos amb el puritanisme en el qual ara estem atrapats. No ho hem vist, però, tot això? Potser la raresa és que estigui tan bellament filmat.