Art

La Miró busca un futur viable

La institució negocia amb les administracions un acord per rebre 3,3 milions, vitals per al seu funcionament

Les connexions de l’artista amb el grup Adlan és la gran exposició de la nova temporada

La Fun­dació Joan Miró és una de les ins­ti­tu­ci­ons cul­tu­rals de referència del país que més estan patint els efec­tes de la crisi de la pandèmia. La dava­llada d’entre un 85% i un 90% del nom­bre de visi­tants l’ha situat en un esce­nari inèdit en els seus 45 anys d’història. Com fer-la via­ble sense la seva prin­ci­pal font d’ingres­sos? A aquesta pre­gunta hi ha donat mil vol­tes el seu direc­tor, Marko Daniel, des del tan­ca­ment del 13 de març. “A l’abril ho veia tan negre que en una reunió del patro­nat vaig dir que no sabia si podríem tor­nar a obrir”, con­fessa. Van poder, a mit­jan juny, però amb mol­tes limi­ta­ci­ons, una de les quals l’horari, reduït a només tres dies: diven­dres, dis­sab­tes i diu­men­ges.

“Mal­grat tot, hem sal­vat l’any; artísti­ca­ment, amb les expo­si­ci­ons d’Antoni Llena i de Nalini Malani, i econòmica­ment”, exclama Daniel, alleu­jat perquè les admi­nis­tra­ci­ons han aca­bat assu­mint la seva res­pon­sa­bi­li­tat amb la ins­ti­tució, pri­vada però “impres­cin­di­ble en l’eco­sis­tema museístic català”. L’Ajun­ta­ment, la Gene­ra­li­tat i la Dipu­tació han apor­tat extra­or­dinària­ment 1.970.000 euros (res­pec­ti­va­ment, un milió d’euros, 870.000 euros i 100.000 euros). Queda pen­dent que el Minis­teri de Cul­tura con­creti el seu ajut promès, que no se sap a quant pujarà. Amb aquests diners, la Fun­dació Miró no tan­carà el 2020 amb números ver­mells.

Però què pas­sarà el 2021? De moment, tot són bones volun­tats de paraula, però cap admi­nis­tració les ha quan­ti­fi­cat. Daniel té fe, però vol­dria que el com­promís públic anés més enllà de la política de pedaços. “Neces­si­tem un acord mul­ti­la­te­ral esta­ble per blin­dar el fun­ci­o­na­ment de la ins­ti­tució”, i que ell cal­cula que se situa en els 3,3 mili­ons d’euros. En quina situ­ació es tro­ben les nego­ci­a­ci­ons per a aquest pacte? “Hi estem tre­ba­llant per poder-lo apli­car a par­tir del 2022.”

El 2021, per tant, el pres­su­post defi­ni­tiu con­ti­nua sent una incògnita fins que no es con­creti el finançament extra de les admi­nis­tra­ci­ons, i això té una tra­ducció en la pro­gra­mació. De moment, només s’ha pla­ni­fi­cat una gran expo­sició, Joan Miró i Adlan, la sigla dels Amics de l’Art Nou, que s’obrirà a la pri­ma­vera (del 12 de març al 4 de juliol). És una pro­posta comis­sa­ri­ada per Jor­dana Men­del­son, Joan M. Min­guet i Muriel Gómez que traçarà les con­ne­xi­ons de l’artista amb el mític grup que va intro­duir la moder­ni­tat a la Bar­ce­lona dels anys trenta. A la mos­tra es pre­sen­tarà una selecció de les obres que Miró va expo­sar sota l’empara d’Adlan i que eren primícies del que després lluïa a París i a Nova York. Els tres comis­sa­ris també han fet una feina de recons­trucció de l’immens arxiu del grup, escam­pat en diver­sos cen­tres públics i pri­vats de Cata­lu­nya però també de fora.

L’altra expo­sició forta de l’any, la de la tar­dor, és ara per ara un inter­ro­gant. El desig de la fun­dació és res­ca­tar el pro­jecte sobre el pas­sat i el pre­sent de l’escul­tura, comis­sa­riat per David Bestué, que havia pre­vist fer la tar­dor d’enguany, però que va sal­tar perquè tot el calen­dari es va moure amb el con­fi­na­ment. Poder-lo recu­pe­rar dependrà de l’històric patro­ci­na­dor del museu, el BBVA. Estan en con­ver­ses i, una vegada més, Daniel es mos­tra espe­rançat.

L’acti­vi­tat a l’Espai 13 es manté, com a mínim el pri­mer tram de l’any. L’actual expo­sició vis., de Julia Spínola, s’ha pror­ro­gat fins al 14 de març. Forma part del cicle Tot gira, a cura de Marc Navarro Fornós, que es clau­su­rarà amb una expo­sició de Lorea Alfaro i Jon Ota­mendi (del 25 de març al 18 de juliol).

L’agenda d’expo­si­ci­ons des­lo­ca­lit­za­des inclou tres pro­pos­tes, al Museu Rolin d’Autun (a França), a l’ambai­xada d’Espa­nya a París i al Museu Can Mario de la Fun­dació Vila Casas, a Pala­fru­gell, on es pre­sen­tarà una versió ampli­ada de la mos­tra que rei­vin­di­cava les afi­ni­tats cre­a­ti­ves entre Miró i Gaudí a par­tir de la mirada del fotògraf Joa­quim Gomis. Aquest pro­jecte ve a ser un reco­nei­xe­ment al gest de mece­natge que va tenir l’any pas­sat el col·lec­ci­o­nista Antoni Vila Casas amb la Fun­dació Miró, que durant deu anys li farà una apor­tació total d’un milió d’euros.

Vila Casas va sor­tir a socórrer la Miró. I és que la deli­cada situ­ació finan­cera de la ins­ti­tució ja venia de lluny, inde­pen­dent­ment de la sotra­gada de la Covid. “Sí, érem molt vul­ne­ra­bles, però el 2020 el vam començar amb opti­misme perquè havíem donat un tomb a la nos­tra crisi enquis­tada”. L’aug­ment del 3% dels visi­tants, el 2019, va can­viar el signe nega­tiu dels dar­rers temps. La recu­lada d’enguany és “bru­tal”, però el direc­tor vol veure-hi la part posi­tiva: “Hem per­dut els visi­tants inter­na­ci­o­nals, però n’hem gua­nyat de locals.” Encara no té, però, els per­cen­tat­ges cal­cu­lats. I, en qual­se­vol cas, no són sufi­ci­ents perquè es replan­te­gin tor­nar a obrir de dimarts a dijous. “No ens enga­nyem. El 2021 serà un any tan difícil com ho ha sigut aquest. Però l’equip està pre­pa­rat per afron­tar-lo.” Equip que, per cert, con­ti­nua afec­tat per un ERTO.

Altres pro­jec­tes de la nova tem­po­rada s’arti­cu­la­ran a l’entorn de la vir­tu­a­li­tat sota el parai­gua La Miró a mà, que, seguint l’empremta del Miró a casa que es va ende­gar durant el con­fi­na­ment, explo­rarà pro­pos­tes “que superen els recur­sos digi­tals pas­sius; la nos­tra aposta de con­tin­guts en línia és per al foment de la cre­a­ti­vi­tat pre­sen­cial”.

I una altra línia de tre­ball que tra­ves­sarà la pro­gra­mació és la recerca, a recer d’una bona notícia molt recent: la cre­ació de la Càtedra Fun­dació Joan Miró-Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra. Per donar un nou impuls a la gene­ració de nous conei­xe­ments miro­ni­ans, hi ha una vella aspi­ració de reor­de­nació dels espais de l’edi­fici per res­ti­tuir l’espe­rit pri­mi­geni de Miró i l’arqui­tecte Josep Lluís Sert. És l’ope­ració Torre del conei­xe­ment i con­sis­tirà en el tras­llat de l’arxiu –actu­al­ment al soter­rani– a la sala octo­go­nal de la pri­mera planta, que ara s’usa per al recor­re­gut de les expo­si­ci­ons tem­po­rals. Movent aquesta fitxa, la torre anhe­lada per Miró i Sert serà una rea­li­tat, amb l’audi­tori a sota i la bibli­o­teca a sobre. “L’arxiu gua­nyarà visi­bi­li­tat i dis­po­sarà d’un petit espai expo­si­tiu amb una pro­gra­mació regu­lar per donar joc al fons d’obra sobre paper que con­ser­vem”, anun­cia Daniel.

Miró és actual, no es cansa de dir el direc­tor del seu cen­tre bar­ce­loní. El que cal és apro­par-lo amb un llen­guatge del segle XXI, per exem­ple amb la nova bio­gra­fia que es pre­sen­tarà al juny, en dife­rents idi­o­mes, il·lus­trada per l’artista Marta Altés i amb tex­tos de Gemma Gallardo.

“El 2021 és una nova opor­tu­ni­tat per demos­trar que l’art és real­ment impor­tant perquè ajuda la soci­e­tat a ges­ti­o­nar moments tan com­pli­cats com l’actual”, rebla Daniel, con­vençut del paper que tenen els museus i que el de la Miró s’ha de pro­te­gir amb cura pen­sant també en un moment molt espe­cial que s’acosta: el seu cin­quantè ani­ver­sari, el 2025.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.