Mirador
Bunbury, en una altra dimensió
Benvinguts a la prehistòria. Benvinguts a l'inici del que algun dia serà una nova era. Benvinguts al futur: la música en 3D. L'emissora de televisió Canal + ha estrenat als cinemes el primer concert que ha estat enregistrat en aquesta tecnologia, i el pioner ha estat Enrique Bunbury.
Només podia ser ell. Si algun músic té vocació d'avantguarda i prou popularitat per assegurar la rendibilitat del negoci, és l'exlíder del grup Héroes del Silencio.
L'actuació a la gran pantalla és impecable i altament esteticista, amb la complicitat del realitzador Paco Plaza, l'alter ego de Jaume Balagueró a la saga Rec, que recrea una ambientació de pròpia de les pel·lícules de sèrie B: cementiri, cabaret decadent i avió estavellat. La qualitat de so és extraordinària, el repertori del cantautor, madur, i la interpretació, brillant i sensible.
Gràcies al 3D, Bunbury se'n va de la pantalla, els seus gestos s'escapen amb la força teatral sobre els espectadors i el públic del concert acaba barrejat amb el de les butaques.
A moments, un té la sensació de ser allà dins. A moments. Perquè la tecnologia 3D encara és molt imperfecta, i la realitat sovint es veu irreal. Per això el concert de Bunbury, en lloc d'impressionar-me com un esclat d'efectes especials, el vaig gaudir com un romàntic. Em sentia a dins d'una capseta màgica, disposat a deixar-me enganyar, com en els inicis del cinema.
Benvinguts a la prehistòria. Benvinguts al futur.