De Renoir a Miralda

Renoir, Picasso, Miralda, els cubistes i Duchamp protagonitzaran, entre d'altres artistes, l'inici de la temporada expositiva institucional a Barcelona, en una tardor que busca recuperar un públic ampli. Serà, doncs, un tret de sortida interessant copat de noms coneguts, valors segurs i tesis interdisciplinàries. Destaquem aquí algunes de les exposicions que es veuran els propers mesos i setmanes.

De moment i per fer boca de tot el que vindrà fins a finals d'any, la seu barcelonina de la Fundació Mapfre aposta per un dels noms centrals de l'impressionisme francès, Pierre-Auguste Renoir, a partir del dia 17 de setembre. Focalitzada en la visió del pintor sobre la dona, la mostra també inclourà obres d'artistes com Van Gogh, Degas, Bonnard i Picasso.

Per cert, el pintor malagueny protagonitzarà una exposició al MNAC que analitzarà la influència de l'art romànic en l'obra de Picasso. La mostra, amb 40 obres, es desplegarà dins de les sales de la col·lecció permanent del romànic, en un diàleg atemporal. S'obrirà el 16 de novembre. També s'inclouran obres de Picasso en la mostra Cubisme i guerra. El cristall dins la flama, que analitzarà l'impacte de la Primera Guerra Mundial en la primera avantguarda artística, establerta a París. Serà al Museu Picasso, des del 21 d'octubre. També hi haurà alguna obra de Picasso en l'exposició Un Thyssen mai vist, una antologia de 62 obres de la col·lecció Thyssen de Madrid, que es veuran a partir del 3 de novembre a CaixaForum Barcelona.

La Fundació Miró apostarà també per un gran nom propi de l'art del segle XX, Marcel Duchamp, en una exposició focalitzada en els escacs, com un dels temes recurrents de les avantguardes històriques. S'obre el 29 d'octubre. I més noms propis. Per exemple, el del terrassenc Antoni Miralda, que el 20 d'octubre inaugura al Macba una exposició sobre la totalitat de la seva producció artística realitzada als Estats Units.

La Pedrera inaugurarà el 27 de setembre una exposició de l'escultor Jorge Oteiza, en un recorregut que repassarà totes les etapes de l'influent artista basc. Uns dies abans, el 23 de setembre, s'haurà inaugurat al MNAC una retrospectiva de Lluïsa Vidal, l'única dona del modernisme català que va viure de la pintura, i, que, en canvi, encara és una gran desconeguda per al públic. Dins de l'Any Casas, el 10 de novembre arribarà la considerada la seva exposició central, Ramon Casas, la modernitat anhelada, aquest cop fora de Barcelona, al Museu Maricel de Sitges.

Pel que fa a les exposicions de tesi, cal remarcar la que prepara CaixaForum sobre la influència mútua entre art i cinema, al llarg dels 120 anys d'història del cinema. Una altra reflexió interessant és la que proposarà el CCCB a partir del 25 d'octubre sota el títol 1.000 m² de desig. Arquitectura i sexualitat, una exposició que visibilitzarà els espais arquitectònics, tan reals com imaginaris, en què es mou la sexualitat en la cultura occidental.

El Macba obre el 4 de novembre l'exposició Gelatina dura, una anàlisi de l'art més underground i dissident en el període entre el 1977 i el 1992, mentre que l'Arts Santa Mònica s'endinsarà durant la primera quinzena d'octubre en una reflexió sobre les tecnologies de la violència, De la mateixa manera, la Fundació Tàpies presentarà una exposició col·lectiva sobre els efectes del terrorisme d'ETA en l'art des de les converses d'Alger (1987-1989) fins a l'alto al foc del 2011. Es veurà a partir de l'11 de novembre.