reminiscències
miquel de palol
Una societat cap per avall
Per què els filòsofs estan per sobre dels periodistes? Ens hauria de dir alguna cosa la calamitosa situació cultural del país
Les delícies de l'actual sistema educatiu han dut a perversions que haurien de preocupar els qui el gestionen. No entraré en la qüestió de fons, la manera com el resultadisme pretesament pràctic està esclafant els principis i els valors del món acadèmic. La universitat no funciona en cap aspecte per les necessitats reals del progrés del coneixement, la ciència i la tècnica, sinó –també aquí ha arribat la gran xacra dels temps actuals– per la llei de l'oferta i la demanda.
Els posaré un exemple clau: la nota de tall per entrar a la facultat de filosofia és la mínima per aprovar, i l'exigida per entrar a la de periodisme és una de les més altes de l'oferta pedagògica. Encara que després el sistema pugui autocorregir-se en els casos particulars, algú ha pensat en el contrasentit estructural d'enviar les millors ments a la difusió de les idees, i les més limitades o efectives a crear-les? O és que, com que ja tenim el Barça i el turisme, hem renunciat a criar filòsofs entre els nostres joves?
No es tracta de jerarquies categòriques –tot i que també podríem entrar-hi– en una comunitat en què ningú vol ser menys que qualsevol altre, i l'escombriaire s'equipara amb el cirurgià. Cadascú fa la seva funció, i la seva dignitat no resideix en la feina en si, sinó en l'honestedat i l'eficàcia amb què la resol. Però dins la distribució social, és difícil de defensar que en algunes ocupacions no hi hagi un grau més alt de responsabilitat que en d'altres, al marge dels valors des d'on es defensi que això no els situa per sobre, i dels termes en què s'expressi.
S'hi posin com s'hi posin, atribueixin a cadascú el grau d'imprescindibilitat i els valors pràctics que vulguin, el xef de la cuina està per sobre del recepcionista, el cirurgià i l'anestesista estan per sobre de l'instrumentista i l'infermer, el director d'orquestra i el primer violí estan per sobre del timbaler i la verra, i el conductor està per sobre del cobrador; en aquest cas demostrable en el fet que a la majoria de transports públics el cobrador ja ha desaparegut (i diuen que el conductor anirà pel mateix camí, però de moment encara se'n veuen uns quants). Que tots són necessaris? Sens dubte, i la importància de cadascú es veu avaluant les possibilitats d'esguerrar el conjunt amb una mala actuació. Per què els filòsofs estan per sobre dels periodistes? Ens hauria de dir alguna cosa la calamitosa situació cultural del país, com deia el còmic, després d'anys de grans esforços, a la cua dels països tradicionalment civilitzats. Per moltes són incompatibles.