Crònica
Conferència inaugural Fundació Romea 2016/17
El ‘micro' de Llach
Lluís Llach, cantautor i ara diputat “florero” (com ell mateix s'autoreivindica), va deixar clavada l'audiència del Fundació Romea, ahir al vespre. Sense entonar ni una cançó, ni acompanyar-se de cap guitarra, en va tenir prou amb la seva exposició per fer aixecar aplaudiments “de recital”, deia satisfet i relaxat. Llach va deixar de cantar i va desplaçar-se al Senegal amb la seva fundació durant molt temps, però la seva presència no ha deixat de minvar. Ell, sense veu, té micro. El que reclama per poder donar veu a tothom. Avisa el Llach més polític que els mitjans unionistes lluiten per desmobilitzar els 2 milions d'independentistes catalans i també per evitar cap acció que permeti que els impulsors de la República catalana puguin demostrar a l'audiència dels mitjans unionistes que “es podrà viure amb major plenitud de drets en la República catalana que en el seu Estat espanyol”.
La força de L'Estaca (inicialment, es deia La columna, i va ser gràcies a l'art de Maria Aurèlia Capmany que va acabar tenint forma) va ser quan la van prohibir. El seu silenci forçat (l'alternativa va ser que Laura Aymerich la toqués amb la guitarra, i el públic, tot solet, la va cantar) va ser revelador. I és que Llach, una mica provocador, assegura que ell és un cantant polític com el mateix Julio Iglesias. Perquè si ell va cantar amb metàfores per evitar la censura i cantar en un país petit però propi, l'altre no tenia cap dificultat a interpretar unes cançons que reforçaven un sistema de valors que reforçava el masclisme, la divisió dels pobles i la insolidaritat. En aquest sentit, les cançons d'amor han estat sovint jou per a les dones.
La temporada d'activitats de la Fundació Romea ha tingut conferenciants il·lustres com Artur Mas, Oriol Junqueras, o Alfonso Guerra i José Montilla. Aquest cop, a part de Carme Forcadell i del conseller de Sanitat, Toni Comín (independents a la candidatura de JxSí com el mateix Llach) el van voler saludar noms de l'art com ara Ramon Muntaner (representant de la SGAE), Àlex Casanovas (president de l'AADPC), Loll Bertran i Celdoni Fonoll, o l'escriptora Isabel-Clara Simó. Amb veu pròpia.