Bernarda Alba a Can Brians

Federico García Lorca va plasmar la repressió social a La casa de Bernarda Alba: la mare tenia les cinc filles tancades a casa per un escrupolós dol. Aquest ha estat el títol que el director Jaume Nadal (vinculat històricament a l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, AADPC) ha triat per fer el seu primer taller amb les internes del centre penitenciari Can Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires. Fa una setmana es va presentar, en funció única, per a companys del centre i també per a una vintena de còmplices vinguts de l'exterior.

No és nou el treball d'entitats socials o culturals barres endins que la companyia Transformas també treballava el teatre de l'oprimit amb els interns de Quatre Camins, amb qui van intentar, fins i tot, construir una gira impossible d'interns d'un centre a un altre. Vista l'eufòria postfunció de les internes de Can Brians 1, que van baixar a platea per parlar amb tothom i rebre felicitacions, és d'imaginar que hi haurà altres tallers que acabaran en una funció única. Al centre penitenciari de Lledoners arrenca, aquest dijous, la vuitena temporada de teatre, també amb la implicació desinteressada de l'AADPC.

El sentiment de les filles de patir una clausura forçosa el van trencar les internes amb el seu humor. La ironia trenca cadenes. Sense el cavall de Pep el Romano. Tampoc amb les cinc germanes. Quatre actrius alternaven els papers principals (de la viva Adela; de la mare Bernarda; de l'Angustias i les altres germanes; o de Poncia, aquella criada que les informava en comptagotes del que passava fora de casa i que administrava gotes de vida des de la maduresa) amb el seu internament amb un aire còmic: és perillós portar la roba a la bugaderia perquè sovint s'encongeix de mida. Can Brians 1 celebra les accions d'entitats que, com l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, treballen desinteressadament per generar activitat i motivació dins del centre. Les dificultats per poder avançar en el muntatge, pentinar-se entre elles i construir la peça per aconseguir els aplaudiments de les companyes de mòdul són petites victòries que ajuden a oblidar els murs, que alerten que hi ha vida a fora i ganes de recuperar-la.

L'AADPC col·labora amb la mostra teatral que organitza Lledoners per apropar el món de les arts escèniques a un col·lectiu amb dificultat d'accés a la cultura i fer visible la seva situació a la resta de la societat mitjançant la promoció d'aquest esdeveniment. El principal problema dels reclusos, una vegada surten en llibertat, és com gestionen el seu lleure d'una manera sana i legal. Per això, des del centre s'intenta que coneguin altres maneres de gestionar el seu temps lliure, i que a través del teatre reflexionin sobre situacions fictícies diferents de les seves realitats.

L'actriu Núria Casas, membre de la Junta de l'AADPC, serà l'encarregada d'inaugurar aquesta mostra, que enguany programarà 7 propostes d'associats de l'AADPC, que es duran a terme durant els tres primers caps de setmana d'octubre. Els monòlegs de Víctor Parrado es completaran amb les intervencions del grup de teatre Lledoners. Artistes com Rakel Espeleta (Erbeste), Trama Teatre (Instants previs) o el col·lectiu La Santa (Historia de mi huída) presentaran peces de petit format en la sala d'actes per als interns.

Bernarda Alba era una mare estricta, fins a les últimes conseqüències. El treball social del centre penitenciari entén que cal anar obrint fuites a la vida per motivar l'estada dels interns als centres. García Lorca aplaudiria com s'arriba a pervertir la seva obra per unes internes que se senten tancades com les filles.