Poesia escrita amb un pinzell

“Miró sempre va ser saludat pels poetes com un dels seus. De fet, la seva manera d'abordar el treball artístic era la d'un poeta; no feia distincions entre una disciplina i l'altra”, explica Vicenç Altaió, director dels treballs de selecció i recerca del llibre de bibliòfil Miró i els poetes catalans, editat per Enciclopèdia Catalana en la línia d'obres monogràfiques dedicades a Brossa i a Picasso.

L'obra, presentada en una capsa estoig, la formen un llibre d'estudi i un volum de gran format en què es presenta una selecció d'imatges i textos de les publicacions que Miró va fer amb els poetes catalans J.V. Foix, Salvador Espriu, Joan Brossa, Salvat-Papasseit i Pere Gimferrer, entre d'altres. “Els llibres que es recullen estan fets en diferents èpoques i això ens permet constatar com, sense renunciar a la seva personalitat, Miró reflectia en cada moment els corrents més actuals”, diu Altaió. En aquest sentit, l'obra també té un component cronològic de l'art del segle XX. També és una cronologia de la relació de Miró amb la cultura catalana.

Pel director de l'obra, “si col·loquéssim cada llibre un darrere l'altre, veuríem que cada obra és diferent, cada imatge té un altre sentit i l'artista mai va tractar d'il·lustrar els poemes, sinó d'establir un diàleg amb ells”.

Per Altaió, la llengua era una part bàsica de com sentia el país, i no només va treballar amb gran nombre de poetes catalans, sinó que la majoria de llibres era en català. El seu sentit de país era ampli, ja que va treballar també amb poemes de Jordi de Sant Jordi, Robert Graves i Miquel Costa Llovera. En total, Miró va fer 109 llibres, gran part dels quals relacionats amb la poesia. Una altra de les fascinacions que tenia Miró per la paraula és el seu component transgressor. “Miró marxa del país perquè no hi veu res. A França, entra en contacte amb els joves francesos que li fan descobrir que la generació de l'humanisme renaixentista burgès és un fracàs i que cal reinventar un nou llenguatge: la revolta poètica.”

El llibre Miró i els poetes catalans té com a al·licient que moltes de les obres que reprodueix parcialment són gairebé inèdites perquè se'n van fer tiratges molt curts. El color de la tela triada per a l'enquadernació ha estat curosament seleccionat perquè sigui un autèntic groc de Miró. Per a l'elaboració del llibre, Altaió ha consultat nombrosa documentació i correspondència de l'artista. Per a la tasca, ha tingut el suport de la successió de Miró, les fundacions de l'artista de Barcelona i Palma. L'edició és de tiratge limitat de 1.500 exemplars.