CULTURA
Salvar el català rossellonès
La ‘Gramàtica del català rossellonès' presenta una descripció dels trets fonètics, fonològics, morfològics i sintàctics absents de la normativa
Les noves generacions ja no han après a casa la varietat dialectal pròpia
La llengua materna de més del noranta per cent dels catalans del nord és el francès, segons l'última enquesta d'usos lingüístics feta en col·laboració per la Generalitat, el Consell Departamental i la Universitat de Perpinyà Via Domícia. En aquesta enquesta feta l'any passat es constata que el 61% de la població declaren entendre el català, el 35,4% afirmen que el saben parlar, 39,2% el saben llegir i el 14,3% el saben escriure. Només el 5,7% de la població la tenen com a llengua d'ús habitual. La transmissió familiar del català septentrional es va aturar fa un parell de generacions i la varietat dialectal rossellonesa la parlen encara, sobretot, gent gran entre ells, que passen al francès amb els més joves i els desconeguts. Les noves generacions que parlen català ja no han après a casa la varietat dialectal pròpia. A l'escola (Bressola, Arrels, escola pública bilingüe, cursos d'Òmnium) hi han après la llengua estàndard, i a través la televisió i ràdios de l'altre costat de la frontera aprenen el català que s'hi vehicula, ben allunyat del rossellonès. Els catalanoparlants actuals de la Catalunya del Nord mantenen, malgrat tot, alguns trets dialectals que encara han pogut oir als seus pares i padrins, o als vilatges on el dialecte autòcton perviu. Les dades de l'enquesta posen en relleu que “la transmissió lingüística intergeneracional no es manté, però el català continua adquirint, malgrat tot, nous parlants.”
Escriure i parlar en un català basat en el dialecte septentrional és gairebé impossible, si es vol seguir la normativa de l'IEC. Així com a altres varietats dialectals se'ls reconeixen particularitats que es poden utilitzar sense caure en la incorrecció, en el cas del rossellonès (el català que es parla a quatre comarques de la Catalunya del Nord: el Rosselló, el Conflent, el Vallespir i el Capcir) el reconeixement de la seua especificitat és molt escàs.
Gramàtica del català rossellonès
En aquest context és destacable l'aparició, en les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, de la Gramàtica del català rossellonès de Gemma Gómez Duran, que presenta una descripció de tots els trets fonètics, fonològics, morfològics i sintàctics específics d'aquest dialecte. Moltes de les dades incloses al llibre no s'havien descrit mai abans i són, per tant, un testimoni imprescindible per conèixer el dialecte, ara que es troba en l'estadi final. El llibre també inclou una introducció amb una presentació de la situació sociolingüística que ajuda a entendre com s'ha arribat en aquest punt de pràctica extinció.
Gómez Duran presenta també una innovació en la normativa. En la introducció del llibre (en rossellonès) l'autora afirma que “avui l'Institut d'Estudis Catalans encara ha pas publicat cap document normatiu adaptat, ni pel que fa a la gramàtica ni al vocabulari.” Esmenta, tanmateix, que “n'hi ha un de presentat per Joan Peytaví en tràmit” tot i que li retreu que les adaptacions proposades “les reserva a registres col·loquials.” Destaca, també, que “l'autoodi s'ha anat superant” entre les noves generacions i que “hi ha voluntat de poder recuperar la llengua.” “De fet”, afirma Gómez Duran, “les generacions que coneixen pas el català no en poden pas pus tenir, d'autoodi.” Uns dels motius per recuperar la llengua ara, conclou,“és de caire econòmic i mira cap al sud.”
