Arquitectura
Pensada de cap a peus
obra total Josep Maria Pericas no es va limitar a dissenyar només l'edifici que va servir de residència i estudi a Torelló, sinó que en va pensar absolutament tots els detalls, des de la fusteria fins al jardí patrimoni Restaurada l'any 2003, la Torre Nova d'en Pericas manté gairebé intacta l'essència amb què va ser construïda, l'any 1921
“L'únic elementque hi falta és el mobiliari original que s'ha perdut”, explica Gerard Verdaguer
La Torre Nova d'en Pericas és la casa que l'arquitecte Josep Maria Pericas (Vic, 1881 – Barcelona, 1966) va construir a pocs metres de la colònia tèxtil de La Coromina, que la seva família tenia a Torelló. Aquest edifici es va utilitzar com a residència d'estiu i també hi va desenvolupar part de la seva professió, ja que disposava d'un gran estudi per poder-hi treballar durant els llargs períodes en què s'hi allotjava. Pericas construeix la Torre Nova el 1921, en plena etapa de la seva maduresa professional. Segons explica el director del Museu de la Torneria de Torelló i estudiós de l'obra de Pericas, Gerard Verdaguer, “l'estil coincideix amb l'època del noucentisme però no li agrada massa posar-se etiquetes. És un noucentisme a l'estil Pericas, que també agafa elements del modernisme, com per exemple que és una obra total. No es limita a fer el dibuix d'una construcció, sinó que tots els detalls de la casa estan pensats per ell. Ell dissenya i encarrega la feina a artesans fusters, picapedrers, ceramistes i forjadors com el vigatà Ramon Collell, Picallimes.”
Malalt de pedra
La presència de la pedra també és un altre element que crida l'atenció en la Torre Nova d'en Pericas. D'una banda, hi trobem la gran torre que s'eleva en una de les cantonades de la casa i que recorda els campanars romànics i, de l'altra, i deixant clar el gust de Pericas per aquest tipus d'art, en la façana hi destaquen diverses columnes i capitells, també de pedra.
A dins, i gràcies a la sensibilitat de l'actual propietari per mantenir l'essència de l'obra original en la restauració que s'hi va fer el 2003, s'hi poden apreciar encara un munt de peces originals com ara les rajoles, els detalls de les portes i baranes i els vitralls: “És conserva en un percentatge molt alt del disseny que va fer Pericas. L'únic element que hi falta és el mobiliari original, que s'ha perdut”, explica Gerard Verdaguer.
La Torre Nova d'en Pericas és bé cultural d'interès local, i més enllà de la vistositat de l'edifici l'arquitecte nascut a Vic també va pensar i crear un jardí especial amb una imponent font i un munt d'espècies d'arbres poc habituals en la zona, que hi donaven peculiaritat i prestigi. A l'interior de la casa també hi ha un oratori privat i dedicat a la verge de Montserrat.
Amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola l'edifici va ser confiscat i Pericas se'n va anar a França. Entre el 1936 i mitjan 1937 la Torre Nova d'en Pericas va ser un sanatori per a tuberculosos basat en la medicina naturista, i del 1937 fins al 1939 va ser un punt d'acollida de refugiats. Amb el final de la guerra, Josep Maria Pericas va tornar a Torelló i va recuperar el seu patrimoni.
Descens de la notorietat
Després de la Guerra Civil Espanyola Pericas va continuar dissenyant edificis, però les seves obres ja no eren tant trencadores com les de la primera etapa: “Del 1906 al 1936 és un arquitecte que innova i que aporta coses. En la segona etapa continua fent edificis bonics però potser fora de la seva època”, explica Verdaguer, que reconeix que l'obra de Pericas no ha estat mai prou valorada: “És de la mateixa promoció que Rafael Masó i Josep Maria Jujol, dos arquitectes a qui se'ls ha reconegut molt més tota la seva obra.”
Entre moltes obres, Josep Maria Pericas va fer la reforma del santuari de Rocaprevera, a Torelló, diverses intervencions a Vic com la casa Anita Colomer i la Bayés, i els monuments a mossèn Cinto Verdaguer de Folgueroles i Barcelona, on també construeix la seva casa estudi, al 389 de l'avinguda Diagonal.