lingüística
david paloma
Josep Ruaix: unitat, personalitat i dignitat
El 19 de setembre Josep Ruaix (Moià, 1940) va presentar a Barcelona la seva última obra, una recopilació de 32 articles publicats a la revista Llengua Nacional durant gairebé dues dècades. Ampliats i actualitzats, aquests textos superen les 500 pàgines en una edició que Ruaix ha confiat a l'editorial Claret.
Fins ara, el “gramàtic del poble”, tal com l'ha definit Carles Riera, ha estat editor de pràcticament tot el que ha escrit. Només el 1989 se'n va desmarcar amb la publicació, a Barcanova, de Deu estudis sobre normativa lingüística. En aquesta ocasió el nombre d'estudis és tres vegades superior, i Ruaix s'ha decidit a aplegar-los sota un segell de confiança i un títol genèric, Estudis de llengua. La intenció no és altra que servir els nombrosos estudiosos i conreadors actuals del català amb l'esperança que “resultin també d'utilitat per a les instàncies normativitzadores d'ara i del futur”.
Tres principis
Els tres principis que el gramàtic Josep Ruaix creu que han d'inspirar la normativa són possiblement els mateixos que defineixen la seva obra i ell com a lingüista: unitat, personalitat i dignitat.
Unitat, perquè Ruaix sap entroncar amb la seva pròpia tradició formal. Citant Sèneca, explica que el camí a través de preceptes és llarg, “però és breu i còmode a través d'exemples”. L'autor en dóna, i força (alguns exemples són fins i tot d'obres seves), amb la recança que els autors citats o al·ludits no es puguin molestar. Però el gramàtic del poble cerca alhora una tradició de fons, amb unes solucions que intenten frenar una evolució que, en ocasions, veu descontrolada. La unitat de Ruaix se sosté també en la concepció d'una llengua comuna, que defensa amb casos reals. Per exemple: la necessitat d'incorporar el passat simple, ben viu en zones perifèriques, en el llenguatge central escrit.
Personalitat, perquè Ruaix defensa el mateix que defensava anys enrere, amb la mateixa suavitat en les formes però contundència en el fons. Així, no està d'acord amb la proposta de Joan Coromines en relació amb les preposicions per i per a, que els mitjans segueixen des de fa dècades. I ho diu i ho repeteix sense embuts: aquesta norma de facto és filològicament infundada; gramaticalment incongruent, i socialment disgregadora, demagògica i contraproduent. La interferència del castellà és un altre cavall de batalla contra el qual Ruaix subratlla que caldria tenir una reacció més forta.
Dignitat, perquè el gran gramàtic dóna eines per lluitar contra l'empobriment, la relaxació, el mal gust i l'ambigüitat. En aquest punt destaca casos de cacofonies, repeticions i redundància, d'incoherències i de figures sintàctiques. Un dels estudis de llengua més reeixits és, possiblement, el que dedica als verbs dicendi, cogitandi i sentiendi. Quin gran servei no farà als professionals de la paraula!
Els temes més tractats
Estudis de llengua conté una majoria d'articles dedicats a la sintaxi, molt per sobre de l'estilística i del lèxic. A l'ortografia hi dedica només un parell de textos: la denúncia del “problema del guionet” persisteix, amb l'exposició de la història particular i la crítica detallada de les normes (que, per cert, la nova ortografia de l'Institut d'Estudis Catalans només té parcialment en compte). L'estudi més llarg, també de sintaxi, tracta els límits en l'ús dels pronoms febles en i hi. Ruaix analitza els factors que han fet aparèixer els pronoms de manera abusiva i, sobretot, n'explica la inconveniència des d'un punt de vista gramatical i estilístic. Això sí: amb abundància d'exemples, per fer el camí planer.
