Quim Xena i Rosa d'Osor editen ‘La meva llengua'

Quim Xena i Rosa d'Osor es van conèixer ara fa vint anys a les festes d'Osor, on ell cantava. “Em va agradar tant que el vaig anar a felicitar i així va començar la nostra relació”, recorda la Rosa. Des de llavors han compartit moltes coses: dos fills i una casa, Can Marc, a Sant Martí Sacalm (Susqueda). Ella també ha cantat esporàdicament en alguns dels discos d'ell, des de Brollades al mar (1999), però té clar que “ell és el professional, que a 16 anys ja pujava als escenaris i ara en té 62”. Ara, per primera vegada han gravat un disc en comú, La meva llengua , un disc de cançó d'arrel catalana amb “lletres de Quim Xena i de grans poetes catalans”, que aquest vespre presentaran en un concert a l'auditori Viader de la Casa de Cultura de Girona (19 h, entrada lliure).

“Jo tinc estudis de cant, però sempre he estat una aficionada. He après a cantar amb els anys. I per què surt aquest disc ara? Perquè ja era hora”, diu la Rosa, ben convençuda. “La meva llengua neix per la meva determinació ferma de fer un disc meu, però que servís també per treure a la llum alguns dels temes que en Quim havia fet per a mi. Per tant, tinc dos motius: el meu i el d'en Quim, perquè ell mai no ha tingut, ni de bon tros, el reconeixement que crec que hauria de tenir. De fet, a mi m'agrada més la seva veu, però la meva és més brillant i arriba millor al públic”, explica la cantant. De fet, entre les onze cançons del disc, n'hi ha algunes de recuperades de discos anteriors de Xena, perquè “havien passat desapercebudes”: Elegia del Conflent, a partir d'un poema de Rosa Leveroni, que ja apareixia a Estat natural (2009), i No puc dormir soleta, un anònim del segle XV, inclòs a Cantadors (2003). De Brollades al mar també han recuperat el “romanç sense paraules” Stephanie. En general, el disc combina les composicions 100% pròpies de Quim Xena, com ara El nostre amor, Un vell cant i les instrumentals Ball del sol a migdia i Dansa camperola n. 6 –“en Quim sempre compon amb ritmes de la terra i de la tradició, generalment catalans, però també mediterranis i llatins”– amb poemes musicats d'autors com ara Apel·les Mestres (La meva llengua, La nit de Sant Joan), Josep Maria. de Sagarra (Cançó de capvespre) i Ferran Agulló (Desig).

En el disc, gravat al 44.1 d'Aiguaviva, han tocat també Carles Elmeua, violí; Anna Fusté, contrabaix, i Rubén Berengena, percussió, més les col·laboracions puntuals de Toni Ribó, saxo, i Lluís Nano Navarro, guitarra.