“L'obra de Pairolí és d'una grandiositat de la qual no som prou conscients”

“Tornar a llegir els dietaris de Miquel Pairolí m'ha suposat un sotrac que no em pensava. L'obra d'en Miquel és d'una grandiositat de la qual encara ara no som prou conscients”, va dir ahir l'escriptor Josep Maria Fonalleras i ho van compartir els seus companys a la taula rodona Han mirat aquesta terra. Els dietaris, Josep Pla i Miquel Pairolí, que va omplir amb prop d'un centenar de persones l'auditori de La Mercè de Girona. Organitzada per la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme de la Universitat de Girona, amb la col·laboració de l'Escola Municipal d'Humanitats, la Fundació Valvi i l'editorial Gavarres, la taula rodona va ser introduïda per Àngel Madrià, director d'aquesta editorial i un dels impulsors de l'Any Pairolí, que va recordar els actes que s'han organitzat per commemorar el cinquè aniversari de la seva mort i els que encara queden pendents: la lectura dramatitzada de la seva obra de teatre El retrat de Voltaire, el dia 1 de novembre a La Planeta, dins dels actes del premi Casero, i la passejada literària que tindrà lloc el 6 de novembre a Quart.

“Pairolí va ser un gran i exigent lector de l'obra de Pla”, va dir el director de la càtedra, Xavier Pla, que moderava aquesta taula rodona amb un títol que feia referència a He mirat aquesta terra, el poema d'Espriu musicat per Raimon. “Tant ells dos com Pla i Pairolí s'han dedicat a mirar aquesta terra i a ensenyar-nos a mirar aquest país”, va afegir Pla, que va recordar que Raimon és també autor del dietari Les hores guanyades.

Raimon va rememorar que la seva amistat amb Pairolí va començar a principi dels anys noranta quan aquest últim va ser guionista del programa de llibres Literal que el cantautor presentava a TVE-Catalunya. Raimon va llegir el pròleg que va escriure per al segon dietari de Pairolí, L'enigma, i dues de les cartes que l'escriptor li va enviar, amb mostres de la seva “ironia subtil”. “Els dietaris de Pairolí són un itinerari que va guanyant en qualitat fins arribar a Octubre (2010)”, va remarcar Raimon, que també va definir Pairolí com un “bon lector” que va estudiar Pla per “en certa manera, continuar-lo”.

“Pairolí va escriure que la lectura és una de les formes de la felicitat, i els seus llibres estan fets des d'aquesta convicció”, va dir el professor i escriptor Antoni Martí Monterde, segons el qual “Pairolí escriu sobre Girona conscient que no pot escriure sobre la mateixa Girona que Pla, encara que comparteixin alguns espais”.

Fonalleras, que va coincidir per primera vegada amb Pairolí quan van participar en el recull Mixtura (1984), va destacar que hi ha “moltes més similituds que diferències entre Pla i Pairolí, i en Miquel n'era plenament conscient”. I es va plantejar: “Fins a quin punt aquestes dues meneres coincidents i divergents d'entendre el dietarisme són el reflex d'una època?”