Ultimàtum a les pintures de Sixena

Les autoritats catalanes i la comunitat d'experts en patrimoni artístic d'aquí i d'arreu van sentir ahir un nus a la gola. La titular del jutjat de primera instància i instrucció número 2 d'Osca ha ordenat l'execució provisional de la sentència del 4 de juliol passat que condemna el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a entregar les pintures murals de Sixena al seu lloc d'origen, és a dir, al monestir dels Monegres. La magistrada ha tirat pel dret sense prendre en consideració les múltiples veus que darrerament han alertat que el trasllat d'aquesta obra mestra extremadament fràgil pot ser fatal per a la seva preservació. Aquest diari va publicar recentment l'opinió contrària de l'eminència número u en pintura mural, Gianluigi Colalucci, el restaurador de la Capella Sixtina.

En llenguatge planer: segons la jutgessa, Catalunya s'ha de començar a acomiadar d'uns frescos que va rescatar als inicis de la Guerra Civil, quan els revolucionaris incontrolats van calar foc al monestir de Sixena, que va restaurar perquè a Aragó ningú se'n va voler fer càrrec, i que ha cuidat i ha exposat al públic durant més de mig segle. Però, una vegada més en aquest complex litigi, hi ha prou matisos per no caure en el pessimisme tot d'una. D'entrada, ni el MNAC ni el Departament de Cultura havien rebut ahir l'ordre del jutjat d'Osca. En van tenir coneixement pels mitjans de comunicació, cosa que els ha indignat profundament i els fa desconfiar que el procediment judicial s'estigui duent a terme correctament. Si hi ha hagut cap error en el procés, no el passaran per alt, avisen.

La perplexitat és màxima per les presses que sembla ser que hi ha. La jutgessa no ha fitxat (encara) una data concreta per a la devolució, però sí que ha obert el camí per anar-s'hi acostant. En la interlocutòria que va emetre ahir, requereix als responsables del museu del Palau Nacional que li comuniquin en un termini màxim de vint dies com desmuntaran les pintures, quin serà l'operatiu del trasllat i els noms dels tècnics que intervindran en aquestes actuacions.

El govern d'Aragó també haurà de fer uns deures: té deu dies per redactar un informe amb les condicions estructurals i climàtiques de la sala capitular del monestir de Sixena, on havien lluït originàriament. I aquí és on tot plegat agafa una dimensió de difícil comprensió, ja que aquest espai del cenobi no està preparat, ni ho ha estat mai des del 1936, per rebre les pintures. Actualment està en obres, i ho estarà com a mínim fins a finals d'any. La jutgessa coneix perfectament el lamentable estat de la sala capitular; durant el judici, molts tècnics li van advertir que la presència d'humitats en aquesta estança no se solucionarà tan fàcilment i encara menys amb unes obres fetes a corre-cuita i això, en conseqüència, afectarà terriblement les delicades pintures.

La portaveu del govern, Neus Munté, va qualificar aquesta resolució judicial de “despropòsit”. Un més, en la mateixa línia dels que recentment s'han dictat per als 97 objectes artístics procedents del mateix monestir. Amb una diferència important: no és el mateix embalar i traslladar uns quadres, unes culleres o uns vestits que uns frescos que han patit les de Caín. Munté va emfasitzar que la conservació del patrimoni no es pot posar en perill per la decisió d'un jutjat de primera instància: “La sentència no és ferma: queda recorregut judicial”, és a dir, l'Audiència i, si cal, el Tribunal Suprem. La portaveu de l'executiu català va insistir, a més, que en tot el conflicte per l'art de Sixena el que preval és “la legislació catalana”, i no l'espanyola, de manera que el patrimoni catalogat com a català està sotmès a unes regles que no es poden saltar a la lleugera.

Amb la mateixa fermesa i una contundència i, fins i tot, èpica, més accentuades que mai, va reaccionar el conseller de Cultura, Santi Vila. L'oposició a l'amenaça que els murals de Sixena han de sortir immediatament de Catalunya serà “rotunda, frontal i nítida”, va exclamar. “Sota cap circumstància, jo com a conseller de Cultura autoritzaré que l'obra es mogui del seu actual emplaçament. Assumeixo personalment, com ho assumeix el Departament de Cultura i el govern, totes les conseqüències que es derivin d'aquesta posició.”

El MNAC i el Departament de Cultura fa setmanes que s'estan preparant per allò pitjor, tot i que no comptaven que es precipitaria tan de pressa. En la seva estratègia per defensar la permanència de l'obra, s'ha anat trobant la complicitat de “moltíssims” especialistes que veuen tècnicament impossible arrencar les pintures dels murs del MNAC. Els pròxims dies completaran les adhesions, de tant pes que no deixaran indiferent ningú, tot i que l'important és que convencin la jutgessa.

“Les principals autoritats tècniques del país i també de fora acreditaran fins a quin punt aquesta intervenció seria una imprudència i una temeritat. Seria un disbarat absolut i un atemptat en matèria cultural perquè tots sabem que aquestes pintures estan molt malmeses per l'incendi del 1936. Demostrarem que des de tots els punts de vista seria un error irreparable. M'agradaria conèixer quina autoritat científica permetria el seu desplaçament. Estem absolutament convençuts que no hi haurà ningú solvent que voldrà assumir aquest risc”.

Aquesta serà, per tant, la resposta que es trobarà la jutgessa d'Osca en l'informe que la part catalana li entregarà els pròxims dies: “Nosaltres no participarem en cap operació de trasllat. Si algú s'hi atreveix, ha de dir amb quins avals científics i tècnics.” La llista de suports que presentarà Catalunya serà àmplia: Vila va avançar ahir que han implicat experts de “les universitats catalanes, del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) i del Sincrotró. Aquesta és una qüestió que ens interpel·la a tots, no només als catalans: també a les autoritats espanyoles i també a aquestes autoritats que aparentment tenen tan interès en què els ciutadans aragonesos puguin veure les obres a Sixena”.

“La nostra raó de fons és la protecció d'un patrimoni que creiem que és del conjunt de la humanitat, independentment del lloc on s'ubica i de qui és el seu propietari”, va reblar ahir Vila, que malgrat la contundència de les seves paraules va demanar un punt de prudència fins que no tingui a les seves mans la notificació de la jutgessa. Probablement la rebrà avui. I justament avui en podrà donar més detalls al programa L'illa de Robinson d'El Punt Avui Televisió, on serà entrevistat a les 21.15 h.