Fer brou del pernil

La recuperació de Revolta de bruixes, uns 40 anys després de ser escrita, permet insinuar una flaire suggeridora de les actrius integrades a La Kompanyia Lliure. Certament, el conflicte de l'obra no està superat (la situació laboral femenina lluny de dignificar-se amb la de l'home tendeix a una certa similitud per la precarització general) però sí que està molt denunciat i aquesta proposta no aporta elements nous al debat del carrer d'avui. Per sobre dels drets laborals, hi ha la necessitat de manar sobre les altres. I els secrets personals, millor amagar-los sota l'estora.

La direcció de Martel ha mirat de resoldre les escenes puntuals de desori de veus (tot un repte de l'autor al teatre de fa quatre dècades) aplicant el bisturí: les accions al vestidor i a la secretaria les resol amb una càmera de vigilància que es projecta al fons de l'escena (els dóna funció de set de gravació). També resol convertir les discussions per parelles com a microteatre, situació que es narra als espectadors més propers. En aquest sentit, l'Espai Lliure és un escenari idoni perquè dóna una proximitat excel·lent.

Probablement, el que millor resulta és la interpretació. Àurea Márquez i Chantal Aymée amb Xicu Masó són bons pilars sobre els quals construir els personatges que signen les actrius de La Kompanyia Lliure (Clàudia Benito, Raquel Ferri, Andrea Ros i Júlia Truyol). Els seus personatges, un punt estereotipats, permeten intuir unes actrius molt dúctils, que sabran defensar una gamma molt àmplia de colors interpretatius, que els permetrà rotar els protagonistes i els personatges secundaris. En aquesta, Truyol aguanta amb força les regnes per convertir-se en una tarotista aficionada que busca les claus per dur-se el gat al molí. El gat negre, la lluna plena; la màgia i la capacitat d'endevinar el futur, com l'os del pernil, deixa un punt de desassossec, un regust de brou del qual es farà bona sopa.