etcètera
núria puyuelo
Gramàtica de l'IEC
Aquest dimecres arribarà a les llibreries la nova gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans. La reforma ortogràfica –la que inclou la polèmica supressió de la majoria de diacrítics– no es publicarà fins al primer trimestre del 2017.
Amb prop de mil pàgines, aquesta gramàtica té diverses novetats respecte a l'anterior, la de Pompeu Fabra. A diferència de la de Fabra, que era d'autor, la nova gramàtica és institucional, elaborada de manera cooperativa entre diversos gramàtics –entre ells Joan Solà– i ha estat revisada i complementada per diferents experts lingüístics. La tardor del 1995 es va començar a treballar en el projecte de la nova gramàtica partint, entre altres obres, de la gramàtica de Fabra, la gramàtica descriptiva d'Antoni M. Badia i Margarit (1994) i la Gramàtica del català contemporani (2002), dirigida per Joan Solà, amb la col·laboració de Maria-Rosa Lloret, Manuel Pérez Saldanya i Joan Mascaró, entre altres autors.
Però la gran novetat d'aquesta gramàtica, la revolució que representa, és que prescriu a través de la descripció. No és una gramàtica que categoritza la llengua en correcte o incorrecte, d'una manera inflexible, sinó que fixa la norma a través de la descripció. Descriu la llengua des de dos punts de vista: el dialectal (és una construcció comuna a tots els dialectes? És pròpia d'alguns parlants?) i els registres (és una forma que serveix per a tots els registres? O és una forma pròpia del llenguatge col·loquial?). D'aquesta manera, la norma no presenta les formes com a correctes o incorrectes, sinó que caldrà analitzar si l'ús d'una forma és adequat o no per a un context lingüístic concret, un matís que representa un avenç lingüístic respecte a altres gramàtiques d'àmbit europeu. Ara ja no serà tot blanc o negre, caldrà adequar-se al registre i al marc geogràfic de la llengua, una tendència que actualment ja s'aplica sobretot en l'àmbit de la correcció literària, en el qual el context marca el tipus de llengua i l'ús d'una llengua estandarditzada, sense matisos, fa perdre veracitat a l'obra.