Mestre llibreter

Diuen que “l'experiència no té a veure amb el que s'ha viscut, sinó amb el que s'ha reflexionat”. Paco Camarasa ha viscut amb els llibres, els estima, i ara ens ofereix a Sangre en los estantes (Destino) les seves reflexions i els coneixements adquirits. Una barreja d'assaig, de diari de l'experiència, de manual de llibreter, d'enciclopèdia de la novel·la policíaca i negra o, com ell prefereix dir, negrocriminal, amb els diferents estils, els grans autors, els millors títols... i mil anècdotes.

“Les meves fílies es noten, les fòbies no tant... però hi són, perquè sóc jo qui escriu”, va explicar ahir, acompanyat dels editors Emili Rosales i Anna Soldevila. Tot i el càncer que li han diagnosticat fa poques setmanes, Camarasa es va mostrar simpàtic i xerraire, com sempre, amb l'entusiasme i la passió que el llibre transmet.

El 1950, l'any en què Highsmith va publicar Estranys en un tren; Christie, S'anuncia un assassinat, i Simenon, Les memòries de Maigret, va néixer a València Paco Camarasa. Els planetes s'havien alineat. Tot i això, va voler despistar el personal i es va llicenciar en econòmiques. Al pròleg declara: “No sóc un intel·lectual, ni un creador. Sóc un divulgador, un agitador, un prescriptor; un llibreter.”

El 2002 va obrir, amb Montse Clavé (tot i que ella no sigui valenciana, entre els dos fan una taronja sencera i dolça), la llibreria Negra y Criminal, a la Barceloneta, que van poder mantenir oberta fins a l'octubre del 2015. Les seves lectures, els anys dedicats a la llibreria atenent clients presencials i molts de virtuals, que compraven i consultaven des de tot el món, i les converses amb autors (en molts casos amics) davant d'una copa de vi o d'un bon whisky van deixar un pòsit que l'autor ha volgut relatar en aquest magnífic llibre, amb el subtítol Un repaso singular del género negrocriminal de la mano de un librero.

Dividit en més de cent fragments ordenats per ordre alfabètic de l'autor destacat (Bunker, Chandler, Ellroy, Giménez Barlett, P.D. James, Larsson, Andreu Martín, Nesbo, Padura, Thompson, Vargas, Vázquez Montalbán, Winslow, Zanón...), Camarasa ofereix la informació bibliogràfica (“falten la narrativa índia i la japonesa, ho sé”, i més espai a la catalana) acompanyada d'anècdotes de tota mena, la majoria viscudes per ell mateix amb els més de tres-cents autors que van passar per Negra y Criminal, es van posar la samarreta, es van fer la foto i van brindar al sol de dissabte amb aroma a salnitre i a musclo a la marinera.

El llibre “que cada estiu començava i abandonava al setembre” va partir de la necessitat d'omplir, d'actualitzar un buit enciclopèdic del gènere. Laurence Olivier va dir que “l'experiència és una cosa que no aconsegueixes fins just després que t'hagi fet falta”, una contradicció que també admet Camarasa: “He escrit el llibre que hauria necessitat a la Negra y Criminal”, però ho ha fet quan la llibreria està tancada, tot i que ahir ell i Montse Clavé la van obrir una estona per fer la roda de premsa multitudinària i llarga, empeltada de lliçó magistral.

Sangre en los estantes és un llibre per tenir a la tauleta de nit i llegir-lo a glops, cada dia, com a bons creients en el gènere negre, tots els que ens sentim part d'aquesta família (en el sentit de la cèlebre creada per Puzo), que creix i creix, en part, gràcies a la tasca divulgadora de Paco Camarasa.