Anarquista incombustible

“No sóc historiador perquè m'agrada dibuixar”, diu Agustín Comotto, autor de la novel·la gràfica 155, que relata la vida de l'activista anarquista Simón Radowitzky. Un personatge real amb una vida de novel·la que des de la seva infància a Stepanitz, a l'antic Imperi Rus, fins la seva mort a Mèxic, va viure un periple de circumstàncies en què els seus ideals van barrejar-se amb una biografia plena de sang i patiment. De ben menut, la seva petita comunitat jueva va ser víctima de l'odi visceral dels cosacs contra la població hebrea. En un dels saqueigs al seu poble va veure i viure l'assassinat de familiars seus.

L'experiència viscuda, la lectura de Kropotkin quan només era un xicotet de 13 anys, el contacte amb estudiants revolucionaris més grans que ell i l'entrada com a aprenent a una fàbrica li obriran la ment i el desig de canviar el món.

La seva passió matinera per la lectura li dóna una facilitat de paraula que farà d'ell un líder de les classes populars, tot i que sempre va defugir aquest paper. Se sentia anarquista fins a aquest punt. Lluita al costat dels soviets contra el Tsar i per la seva lluita està a punt de ser deportat a Sibèria. Se'n surt perquè encara no ha complert 16 anys. Ha de fugir a l'Argentina, on la decepció de la terra promesa és molt gran. És detingut per un atemptat amb bomba i portat al penal de Shinele, on al llarg de més de 20 anys pateix tota mena de tortures i humiliacions.

La vida d'aquest personatge no s'atura aquí: fuig de la presó i acaba lluitant al front d'Aragó. Viu el final de la guerra espanyola a Barcelona, des d'on marxarà cap a Holanda amb un camió ple de documentació de la CNT. També passarà pels camps de concentració francesos. Finalment anirà a Mèxic, on es relaciona amb els republicans espanyols i adopta el nom de Raúl Gómez Saavedra. Va morir l'any 1958.

Aquesta agitada existència va encuriosir Agustín Comotto: “El personatge m'interessava molt i tenia una necessitat d'explicar els principis del segle XX, anys que van condicionar la ideologia i la tecnologia de tota la resta de segle.” A tot això, l'autor de 155 hi afegeix les vivències familiars. Nascut a Buenos Aires l'any 1968, Comotto és fill d'un advocat laboralista que va tenir conflictes amb la dictadura de Videla. Quan el dibuixant, ara veí de Corbera de Llobregat, només tenia 9 anys, va haver de fugir d'Argentina amb els pares.

La història també l'atreia per la gran connexió que hi ha entre les revoltes populars que hi va haver a principis del segle XX a Buenos Aires i la Setmana Tràgica catalana.

Per a la realització de la novel·la gràfica Comotto ha hagut de menester sis anys i ha invertit força hores a indagar en arxius, com l'Arxiu d'Història Social d'Amsterdam, on es troba el llegat documental de la CNT-FAI; l'Archivo Histórico de la Ciudad de Buenos Aires o el Centre d'Estudis Llibertaris Frederica Montseny de Badalona; ha realitzat entrevistes personals amb Josep Rigoll, combatent del front de l'Ebre, i Octavio Alberola, menorquí, nascut l'any 1928, que deu ser de les poques persones vives que van conèixer Simón Radowitzky; fins i tot va visitar a Mèxic la tomba del lluitador anarquista.

L'àlbum, de gran densitat de contingut i gràfica, està realitzat amb bitó. El vermell s'utilitza amb mesura però intensifica els moments força dramàtics que té l'obra. Es nota l'influx del còmic llatinoamericà amb autors com Muñoz i Sampayo; els Breccia, pare i fill; i Hugo Pratt, que tot i ser italià va treballar força temps a l'Argentina. Però ell admet altres herències que si bé gràficament no es detecten de manera òbvia a la seva obra, sí que han condicionat el seu treball: el còmic underground americà, sobretot Robert Crumb; la manera de narrar del còmic francobelga, sobretot la de Jacques Tardí, i també autors espanyols com Carlos Giménez i Paco Roca.