Memòria atrapada

El silenci, la memòria atrapada en els rostres i el paisatge i la subtilitat dels records farceixen el treball d'Humberto Rivas (1937-2009), fotògraf argentí establert a Catalunya des del 1976 que va exercir un notable mestratge en tota una generació de fotògrafs catalans. Molt conegut pels seus retrats en primer pla sobre fons negre, Rivas, però, va ser sobretot un explorador de la memòria a través de la imatge, que queda estampada en els rostres dels seus retrats i també en els seus paisatges deshabitats.

Malgrat que Rivas no acostumava a treballar per sèries tancades, al final de la seva vida el fotògraf va realitzar el projecte Huellas, amb retrats i paisatges que tenen com a nexe comú les empremtes de la Guerra Civil. Les 53 fotografies en blanc i negre que formen part del projecte, datades entre el 1995 i el 2005, van ser adquirides per l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona poc després de la mort del fotògraf. Per primer cop el conjunt s'exhibeix complet en aquest espai barceloní, després que recorregués fa uns anys en una mostra tot Catalunya.

Pel comissari de l'exposició, Jordi Calafell, Huellas és el “testament fotogràfic” d'Humberto Rivas, no només pel fet de ser el seu últim projecte, sinó també perquè “defineix molt bé la retòrica fotogràfica de Rivas, amb els temes que l'havien interessat tota la vida”. El tema de la memòria històrica, en el cas de l'obra d'Humberto Rivas, s'articula d'una manera molt subtil. Els personatges que va retratar per a aquesta sèrie, que només són anomenats pel seu nom de pila, tenen en comú ser de la generació que va ser afectada directament per la Guerra Civil, però no necessàriament són combatents o víctimes directes.

Hi apareix, per exemple, un altre fotògraf, Oriol Maspons, en aquest cas, fotografiat d'esquena. “Els seus retrats són molt universals”, hi afegeix Calafell. Com sempre va fer amb els seus retratats, a Rivas li interessa aprofundir en la psicologia del personatge.

En el cas dels paisatges, els llocs fotografiats tenen una vinculació directa amb la Guerra Civil. Rivas va captar el dramatisme de les ruïnes de Corbera d'Ebre, Belchite, Figueres, o del front de Terol. A Barcelona fotografia el refugi antiaeri 307, al Poble Sec, i la paret de l'església de Sant Felip Neri, que conserva els impactes de la metralla provocats pels bombardejos durant la guerra. També fotografia restes d'un passat posterior a la guerra, com ara els búnquers repartits per diversos llocs de la geografia catalana.

Però lluny de donar una visió purament documental i de simple testimoni gràfic, Humberto Rivas opta per donar a les imatges una lluminositat baixa, potser per accentuar el caràcter de ruïna i de rastre del passat de les imatges en blanc i negre.

L'exposició mostra també en una vitrina un dels primers projectes de Rivas, fruit d'un viatge pel nord de l'Argentina, en el qual es pot comprovar que els interessos del fotògraf ja eren molt semblants als que van caracteritzar la seva carrera posterior.