Un treball de recerca recopila dades de 600 masos de la Vall de Bianya

Al voltant de 600 edificis surten referenciats a Notes històriques dels masos i molins de la Vall de Bianya, un llibre elaborat per Gaspar Guardiola, Josep Oliveras i Manel Soler i editat per l'Ajuntament i l'Editorial Oliveras, que es presenta aquest dissabte (centre cívic de Bianya, 11.30 h).

La publicació és fruit de quatre anys de recerca documental i treball de camp, una feina que ha estat feixuga, segons els mateixos autors, a causa de l'extensió del terme (90 km²) i del fet que el recull inclou tant les cases que resten dempeus com les que avui són poc més que un munt de runa i que ha costat localitzar. Actualment, només la meitat estan habitades.

Les més antigues ja estan documentades al segle XII, però generalment se'n comencen a tenir referències escrites del segle XVIII o el XIX. Per a cadascuna s'ha elaborat una fitxa en què s'esmenta la situació de la casa, es descriuen els trets arquitectònics més destacats i, si s'escau, la nissaga de propietaris. Les famílies Ferrussola i Puigdemont –van explicar ahir els investigadors en la presentació del llibre a la premsa– van ser dels principals terratinents durant el segle XIX. Una fotografia de l'edifici completa la informació.

Les cases estan ordenades en les tretze parròquies de l'actual municipi: Sant Andreu de Porreres, Sant Feliu del Bac, Santa Maria de la Cot, Sant Miquel de la Torre, Sant Andreu de Socarrats, Santa Maria de Castellar, Santa Margarida de Bianya, Sant Martí de Capsec, Sant Martí de Tornadissa, Sant Pere del Puig, Sant Martí de Solamal, Sant Salvador de Bianya i Sant Ponç d'Aulina. La localització d'edificis en ruïnes l'han fet –van explicar– amb la col·laboració de veïns, mentre que la part documental s'ha nodrit d'escrits dipositats en arxius i, sobretot, als principals masos, que Guardiola havia anat reunint en les darreres dues dècades.