«Opera prima» a Cabrils

Una desena d'adolescents vestits amb uniforme gris i el cap rapat corren en fila índia al voltant d'una pista esportiva. L'esforç físic és evident, però tot i així els nois canten a l'uníson proclames d'autoafirmació. Uns càntics que són contestats per un altre grup de joves que, a primer cop d'ull, són idèntics a ells (rapats i vestits de gris) i que seuen en una altra part de la pista. De sobte, un guàrdia, un mestre, un educador els crida al centre del parquet i els obliga a fer flexions. La seva actitud és agressiva, dura, cap jove gosa rebel·lar-se a la disciplina. La submissió és clara i evident. Tot això passava ahir en un lloc als afores de Cabrils. Afortunadament, però, es tracta d'una interpretació i l'acte de submissió és totalment fictici. L'escena forma part de la pel·lícula Animales domésticos, l'opera prima de Xavi Giménez, que aquests dies es roda a l'antic centre de rehabilitació de la mútua Midat, a la muntanya cabrilenca. El film narra la relació entre Fran i el seu pare, Luis, i com aquest decideix enviar-lo a un centre de reeducació conductiva després de ser incapaç de controlar el fort caràcter del seu fill adolescent. Ho fa per desesperació i, per això, no s'adona de la brutalitat i la desraó de la disciplina que imposa aquesta institució, que troba després de fer una cerca per internet. «Encara ara ens qüestionem si s'ha de ser sever amb els xavals, i la pel·lícula vol treballar sobre aquest absurd, i fer veure que això no funciona i que el que cal és buscar espais comuns de convivència i treballar molt el vessant emotiu dels fills», explica Giménez, que resumeix la seva obra com «la història d'una abraçada entre un pare i un fill». L'obra és la primera que dirigeix Giménez que, fins ara havia treballat com a director de fotografia en títols com Ágora, d'Alejandro Amenábar; Darkness, de Jaume Balagueró, o El camino de los ingleses, d'Antonio Banderas. Tot i això, Giménez es resta mèrits i assegura que es tracta d'una pel·lícula coral. La majoria d'interiors s'han rodat en aquest immens edifici que està situat en una cresta del parc Serralada Litoral. «Vam veure'l en una altra pel·lícula i vam creure que era un espai ideal on recrear aquest centre de reeducació conductiva», explica el director. Per aquest immoble han desfilat durant les darreres quatre setmanes actors del perfil de Fernando Guillén Cuervo, Eduard Farelo i Adolfo Fernández, però també, molts joves valors com Marcel Borràs, Irene Escolar o Elena Furiase, que ahir era l'objectiu de la majoria de flaixos. «És una història molt dura, però és necessari que s'expliqui», deia la jove actriu. De fet, la narració guarda molts paral·lelismes amb el del centre Tranquility Bay, una institució educativa dels EUA, dirigida per fonamentalistes mormons, que basa la seva ensenyança en el càstig i la disciplina extrema. Una idea que està molt allunyada del camí que vol ensenyar Animales domésticos.