L'art marca un gol al futbol
L'associació Galeries Independents de Catalunya ha organitzat un programa conjunt d'exposicions entorn de l'esport rei
Repassant la història de l'art contemporani, no és difícil trobar un munt de connexions entre l'art i el futbol. Molts artistes s'han sentit i se senten atrets per l'esport rei, i no precisament per la seva dimensió esportiva. El futbol, com a fenomen social, dóna molt de joc a les pràctiques artístiques actuals. Amb persuasió, astúcia, seducció i humor, els artistes reflecteixen en les obres com veuen i entenen el futbol.
I el cert és que no el veuen ni l'entenen igual. En el programa d'exposicions Fora de joc, el públic descobrirà que no hi ha una mirada única dels artistes envers el futbol. N'hi ha de molt crítics, com Brossa, que, de totes les coses del món, n'odiava especialment dues: el futbol i la pintura de saló. A redós d'aquestes aversions brossianes, la galeria Miguel Marcos exposa una instal·lació de l'artista que consisteix en una sèrie de quadres academicistes que representen potes de cavall i la distribució a l'atzar de pilotes de futbol pel terra.
No és tírria però sí irritació el que sent Piero Golia; convidat per la galeria Nogueras Blanchard, mostra una instal·lació que al·ludeix la pèrdua de valors d'una societat aferrada en la cultura dels guanyadors, cada cop més individualista, competitiva i obsessionada amb el poder.
A Fora de joc, els artistes es capbussen en l'ascens i la caiguda dels equips, l'aura de poder dels jugadors, la frustració de la banqueta o la bogeria dels diners. Per a molts (Muntadas, Miralda i Rabascall a la galeria Palma Dotze, a partir del dia 18), són irresistibles de tractar les relacions entre futbol, política, societat i mitjans de comunicació. Segueix el mateix camí Martí Anson, que participa en el programa amb dues exposicions, una al Bòlit de Girona sobre l'angoixa que senten els porters quan han de parar un penal, i l'altra a la galeria Toni Tàpies que versa sobre la no gratuïtat dels colors de les samarretes dels equips.
Sensacions molt bones amb la «Tardor de l'art»
m.pCansats de donar voltes i més voltes a les seves irreconciliables diferències, els galeristes catalans van decidir organitzar una iniciativa que ajudés a donar una imatge nova del sector: la imatge d'un sector unit. Així va néixer la Tardor de l'art, tot i que, en la seva gestació, hi va jugar un paper molt important el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, que va prometre ajudes al sector –60.000 euros de l'Institut Català d'Indústries Culturals– si aconseguia reconduir d'una vegada per totes les seves disputes.
Dit i fet. La Tardor de l'art es va obrir aquest setembre amb l'empenta de les quatre associacions de galeries que hi ha al país: el Gremi de Galeries d'Art de Catalunya, Art Catalunya, Art Barcelona i Galeries Independents d'Art de Catalunya. Cada associació s'ha responsabilitzat d'una part del contingut de la Tardor de l'art, i així ningú no ha hagut de renunciar a la seva manera d'entendre l'art.
La Tardor de l'art ja ha travessat l'equador –es tancarà al gener–i, a hores d'ara, a més del programa Fora de joc de les Galeries Independents, encara hi ha al cartell tres exposicions del Gremi –Abstraccions, Avantguardes històriques i Els volums de l'art– i la mostra Eros+ismes que ha organitzat Art Catalunya al centre d'art La Sala de Vilanova i la Geltrú.
És aviat per fer el balanç d'aquesta iniciativa, però les sensacions ja són molt bones, segons admeten diferents representants de les associacions galerístiques. El més important, diuen, és que la porta per a futures col·laboracions està oberta. Fins ara no havia estat gens fàcil obrir-la. Però ara ja no hi ha més temps a perdre: la crua realitat és que les galeries tenen menys públic que mai.
