Gran èxit de la ‘Cantata de Randa' a Manacor

Amb el públic aixecat i oferint una sorollosa ovació als autors i als intèrprets va acabar dissabte passat l'estrena a l'auditori de Manacor (Mallorca) de la Cantata de Randa, l'obra dedicada a Ramon Llull i el seu temps que ha estat creada pel compositor Salvador Brotons i l'artista lloretenca Neus Dalmau, impulsora del projecte i autora del llibret. La cantata és interpretada per l'Orfeó Català i l'Orquestra Simfònica de Balears, amb Marta Mathéu i Josep-Ramon Olivé com a solistes i Sílvia Bel com a narradora. La Cantata de Randa es tornarà a escoltar dissabte al Palau de la Música Catalana .

Neus Dalmau és la presidenta del Laboratori d'Expressions Artístiques i Desenvolupament, el LEAD, “una jove associació cultural, apadrinada per Perejaume, que té com a objectiu la promoció i el desenvolupament artístic en tots els camps: l'art total a la manera kandinskiana”. Per això, tot i que Dalmau és sobretot pintora, va decidir impulsar aquest projecte musical “de país”. Inspirada pel seu amor a Llull, a través de Lluís M. Xirinacs –Randa es diu la fundació que va crear fa 30 anys, com el puig de Mallorca on Llull es va retirar a fer vida contemplativa–, Dalmau va trucar a Brotons, a qui no coneixia però admirava, per proposar-li la creació conjunta d'aquesta cantata: un procés que, sense cap ajut econòmic, ha comportat “un any i mig de treball molt intens”. Llavors, Dalmau ni tan sols sabia que Brotons seria el compositor resident del Palau de la Música aquesta temporada.

Amb una gran capacitat de síntesi, lloada fins i tot pel director de l'Institut Ramon Llull, Manuel Forcano, Neus Dalmau ha sabut explicar en els 45 minuts que dura la cantata, no només els elements fonamentals de la vida i el pensament de Ramon Llull, sinó també els seus precedents i el seu context històric, per constatar que “Llull no surt del no-res: és fruit d'un país que en el seu temps era una gran potència”. “Aquí tenim sempre aquesta moral de derrota i a mi m'agrada remarcar la moral de victòria; per això voldríem que aquesta obra es pogués veure a tots els teatres de Catalunya, per transmetre al públic aquesta energia i per recuperar una part de la nostra història que ens ha estat robada”, afirma Neus Dalmau, que destaca la importància que tenen en la cantata Girona, el seu setge (1285) durant la croada contra la Corona d'Aragó i les cèlebres mosques que van fer fora els francesos.