patrimoni arquitectònic
Mataró obre un concurs per recuperar la muralla d'en Titus
L'Ajuntament vol rebre idees per millorar aquest element patrimonial i que es plantegin propostes per a connectar-lo amb la resta de trams existents
El carrer és ara un cul de sac i presenta un estat molt degradat
L'Ajuntament de Mataró obrirà un concurs d'idees amb l'objectiu de recuperar l'antiga Muralla d'en Titus, un espai situat al centre històric de la capital maresmenca i alhora molt poc conegut. De fet, es tracta d'un carreró sense sortida al qual s'hi accedeix des de la baixada de Santa Anna i que conserva alguns trams de la muralla que al segle XVI encerclava la ciutat. La regidora d'Urbanisme, Núria Calpe (CiU), explica que l'objectiu de la iniciativa té a veure amb la necessitat de fer propostes per al tractament integral de tot l'àmbit. En aquest sentit, es proposa que a banda de la recuperació patrimonial d'aquest element, també es plantegi la possibilitat d'endreçar l'antic circuït de muralles de la ciutat i connectar la d'en Titus amb la de can Xammar i resoldre els problemes de seguretat i d'insalubritat d'una zona degradada i encara pendent d'urbanitzar.
Convertida en l'obra pública més important que es va fer a la ciutat durant l'edat moderna per protegir-se de les incursions dels pirates i corsaris, i la peculiaritat que no va ser finançada per la corona sinó pels mateixos mataronins, la muralla que ara està catalogada com a bé cultural d'interès nacional es va construir entre l'any 1569 i el 1602. Tot i fer la convocatòria, l'Ajuntament admet que actualment no té prou recursos per tirar endavant la reforma. “En el futur, quan tinguem els mitjans i l'oportunitat de fer-ho millorarem l'espai”, apunta la regidora Núria Calpe.
La intervenció a la muralla d'en Titus no pot obviar que es troba localitzada en un entorn especialment sensible amb edificis i àmbits també protegits arquitectònicament i que constitueixen una part important del patrimoni local. A més de la zona arqueològica de l'antiga Iluro romana, situada per sobre de la fortificació, hi ha el carrer Barcelona, un dels principals carrers comercials de Mataró o l'edifici de la Peixateria, que data del 1841. En tot el recorregut, aquest element també fa de tanca d'una sèrie de cases i, malgrat el mal estat de conservació i que hi ha zones on ha estat destruït, el traçat del carrer correspon amb el de l'antic pas de ronda. El concurs d'idees, que es tancarà el 28 d'abril, s'emmarca dins dels premis Puig i Cadafalch, que fins ara guardonaven obres executades i que, de manera excepcional, enguany canvien de format per reconèixer un projecte sobre paper. A més, per primer cop i per tal d'estimular la participació, el certamen ofereix dotació econòmica. El guanyador s'endurà 5.000 euros, que corresponen a 3.000 euros en metàl·lic que finança l'Ajuntament i 2.000 euros més que corresponen al valor d'una beca a l'Escola Sert que aporta la demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
LA FRASE
LA DATA
L'Any Puig i Cadafalch
Els premis d'enguany s'emmarquen també en el programa d'actes de l'Any Puig i Cadafalch amb motiu dels 150è aniversari del naixement de l'arquitecte modernista mataroní i del centenari del seu lideratge a la Mancomunitat de Catalunya. L'Ajuntament va crear els guardons als anys 80 per divulgar la bona arquitectura feta a la ciutat, però el 2004 va tancar un acord amb la demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya per organitzar conjuntament el certamen amb el que muntava el col·legi professional. D'aquí va néixer la Mostra d'Arquitectura del Maresme, que atorga les seves distincions pròpies que també duen el nom de Puig i Cadafalch. En aquest cas, però, hi aspiren tant promotors privats com públics, amb obres que hagin finalitzat entre el 2014 i el 2016. La mostra està més a prop d'una exhibició que d'una competició i el que es pretén és reivindicar la feina que els professionals fan al territori, a més d'ajudar a crear un fons documental. El veredicte del concurs d'idees, dels premis i de la mostra està previst que es faci públic en un acte conjunt a Mataró en dates properes al 17 d'octubre, dia del naixement de Josep Puig i Cadafalch.
