Alcover s'assegura 1,5 milions de l'Estat per a la restauració del convent de Santa Anna
Les obres d'aquest projecte, valorat en 7 milions, podrien començar al gener
L'edifici, un cenobi franciscà del segle XVI i molt degradat pel pas dels anys, es reconvertirà en un centre artístic i s'anomenarà convent de les arts. El compromís del Ministeri de Foment en la consecució d'aquest projecte «obre un camí llarg, però ferm, cap a la restauració d'un immoble que permetrà al municipi d'Alcover tenir un centre de referència a Catalunya», declarava a El Punt Anton Ferré, alcalde d'Alcover, que es mostrava doblement satisfet amb aquest conveni, perquè «aquesta primera intervenció és molt possible que garanteixi la continuïtat de l'Estat en el finançament de l'obra».
Al gener, les obres
El govern municipal ja ha obert un concurs perquè les empreses presentin els seus projectes i «al gener ja podrien començar les obres de la primera fase», afirmava l'alcalde. La complexitat de l'operació ha obligat els tècnics a estructurar el projecte en quatre fases, que, en un primer capítol, es destinaran a la consolidació, la rehabilitació estructural i de les cobertes, amb un pressupost d'1,9 milions d'euros. El procés següent serà la rehabilitació funcional de la zona conventual com a equipament cultural, amb un cost d'uns 2,5 milions, i posteriorment es durà a terme la rehabilitació funcional de l'antiga església, amb un pressupost d'1,9 milions d'euros. Finalment, la quarta fase es destinarà a la urbanització de tot l'entorn, una intervenció valorada en 450.000 euros.
El consistori ha redactat el pla director del futur convent de les arts amb l'assessorament de l'alcoverenc Joan Cavallé, escriptor i tècnic en gestió cultural, i de l'arquitecte Joan Figuerola, que proposen oferir un espai de creació, d'estudi, de reflexió i d'intercanvi per a artistes i investigadors.
D'altra banda, l'alcalde d'Alcover també ha iniciat converses amb la Generalitat de Catalunya per poder negociar la futura gestió del convent de les arts. «Una bona opció seria que el Departament de Cultura es convertís en titular del centre i pogués gestionar el seu funcionament», apuntava Anton Ferré.
El convent, que data del 1582 i presenta un estat gairebé ruïnós, està compost per l'edifici conventual i l'església annexa. El cenobi va passar a ser propietat municipal el 1835, arran de la desamortització, i posteriorment va tenir un ús de caràcter assistencial –hospital de pobres–, fins que es va convertir en caserna de la Guàrdia Civil, on la institució armada va ser fins a l'any 1973.
