Gastronomia poètica o menjar versos

La cuina creativa inclou la globalitat del concepte gastronòmic. A l'hora de tastar un plat, format per una o infinitat d'elaboracions, ens demana la implicació del gust, bàsicament, però també de l'olfacte (l'aroma és part intrínseca de qualsevol menja, fins i tot d'una amanida), de la vista (les presentacions influeixen de manera fonamental en la percepció del plat), el tacte (o les textures, que podem notar dins la boca o amb els dits) i, tot i que aparentment en una mesura menor, l'oïda (el so cruixent, per exemple).

A l'hora de crear les elaboracions que formaran un o diversos plats, influeixen altres conceptes tècnics, com la física i la química, els components nutricionals, però també conceptes més artístics, com ara els cromatismes, la narrativitat, l'equilibri estètic, la història, la tradició, la innovació i la imaginació... Si darrere hi ha El Bulli, tot s'amplia fins arribar a les universitats i els museus. Tal qual.

Ferran Adrià, al pròleg del llibres de poemes Menú de degustació, de Jordi Cervera, escriu, referint-se a la cuina d'El Bulli, que “a mesura que anàvem depurant i definint el nostre estil, hem anat creant un llenguatge propi, a base de forjar primer unes paraules, després unes frases i finalment tot un discurs que s'articula en el menú de degustació. Aquest discurs vol transmetre un missatge, unes emocions, un argument...”. Per això han rebut propostes de creadors de disciplines com ara l'art, el disseny, la música, l'arquitectura..., que han construït ponts de diàleg.

Els faltava la poesia. I Jordi Cervera va plantejar fa anys al malaguanyat Juli Soler –soci i director d'El Bulli–, primer, i després a Ferran Adrià, d'escriure un llibre de poemes inspirat en la seva cuina, en els seus menús amb centenars de receptes arxivades.

El resultat és aquest Menú de degustació, format per una seixantena llarga de poemes encapçalats pel nom original de diversos plats: Núvol tebi esfèric de dashi amb carreretes amb sisho morat, Cresta d'ametlla tendra amb sechuan button, Mandonguilles de cogombre amb regalèssia i yuzu, Aire gelat de parmesà amb musli...

Un exemple de poema, Ostres viatjant: “Ja no hi ha foscor a la vida, / tot és un aparador gegantí / on s'ofereixen meravelles, / desitjos insatisfets, / ostres, luxes, viatges insòlits / i algun forn microones a preu de ganga / que ens espera, tranquil, a la botiga de la cantonada.”

Un viatge com ho és tot el llibre, un de poeticogastronòmic, que ens obre la gana, ens satisfà l'esperit i no engreixa. Ens fa ensalivar les emocions, mostrades amb una elaboració complexa, precisa, més enllà del plat, més enllà de la taula, més enllà del previsible. Menjar versos amb els cinc sentits. O amb un parell més i tot.