Excursionisme

Un dels motors que han fet de Catalunya una nació a l'avantguarda d'Europa en cultura, economia i drets socials ha estat l'associacionisme, que ha facilitat la formació de grups heterogenis de persones que, cadascuna des de les seves possibilitats, coneixements i interessos, col·laboren voluntàriament per assolir uns propòsits específics d'interès comú amb implicacions normalment socials. També ha estat així en ciència. A banda de nombroses associacions exclusivament científiques, la ciència ha comptat amb molts altres aliats culturals. Per exemple, el 26 de novembre del 1876, cinc persones amb inquietuds excursionistes i científiques van crear l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, amb el propòsit explícit d'“investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra”. L'esperit fundacional d'aquesta associació, embrió de l'actual Centre Excursionista de Catalunya (CEC), ha perviscut fins a l'actualitat, com tantes d'altres de tarannà similar.

Les condicions, però, han canviat. La facilitat d'accés a la muntanya, la popularització de la natura com a lloc de gaudi i d'esport, també de competició, els canvis legals i normatius i la implicació de les universitats i centres de recerca en l'anàlisi sistemàtica del territori en totes les seves vessants, podrien fer pensar que l'interès en l'excursionisme científic ha minvat. No és així. N'hi ha prou amb sortir a la muntanya amb els ulls oberts i el cervell actiu. Fa unes setmanes, un amic meu del CEC, dins el qual qui signa aquesta columna ha fet de vocal en nombroses ocasions, em va escriure emocionat per una troballa d'interès geològic que havien fet durant una excursió precisament amb el planter de la casa, els infants i llurs famílies.

L'excursionisme científic no ha mort, però això no treu que calgui revitalitzar-lo i revalorar-lo. Cada any, milers d'ornitòlegs afeccionats segueixen les aus migratòries; botànics i geòlegs analitzen i classifiquen el substrat vegetal i mineral i deixen constància dels canvis que s'hi produeixen; arqueòlegs i historiadors que es guanyen la vida de qualsevol altra manera surten al camp a la descoberta de noves dades. Tots ho fan per gaudi propi, però també amb consciència social d'incrementar el coneixement i la cultura del país. Ciència i excursionisme estan tan lligats ara com fa 140 anys. Calen, això sí, eines més eficaces per fer públiques les troballes i que mantinguin els estàndards científics, que les universitats i centres de recerca reconeguin aquesta feina insubstituïble i, per descomptat, associacions que els donin cobertura i aixopluc.