estimada psicoanalista
Emocions literàries
Entenc que vostè, com a psicoanalista especialitzada en temes literaris i filies i fòbies d'escriptors, deu tenir molt clar que tots tenen pujades i baixades, moments eufòrics que cal administrar amb cura (acostumen a ser escassos) i pous depressius que és imprescindible minimitzar. Però també és cert que hi ha instants de descoberta que no tenen preu i aquesta setmana puc confessar que n'he viscut un que m'ha fet immensament feliç i m'ha creat una sensació semblant a la que deu sentir un atleta que, després d'anys de mortificar-se, aconsegueix saltar més lluny del que mai ho ha fet ningú.
Llegia una entrevista que celebrava els 50 anys del restaurant Via Veneto, un clàssic de Barcelona per on ha passat Nixon, O Rei Pelé, García Márquez, Carlos Barral i Salvador Dalí. Quasi acabant l'article, la periodista deia: “... infinitat d'escriptors i personatges del món editorial (el guanyador del premi Planeta es continua decidint allà mateix, en un reservat)”. Marededeusenyor! Un grapat d'anys desitjant saber el lloc secret on es reuneix el jurat durant el sopar, fins i tot una vegada vaig entrar al lloc on preparen el sopar, esperant trobar-los entre soroll de plats, sopant d'urgència rere cortines de vellut, i ara descobreixo que es reuneixen al Via Veneto.
Sóc feliç. L'any que ve, en lloc de sopar, serà més emocionant quedar-se a la Diagonal per veure com arriba el secretari del jurat, escortat per les forces de l'ordre, per poder fer quatre vegades la ruta entre el carrer de Ganduxer i el Palau de Congressos i anar acostant als comensals el frenesí de les votacions.