fotografia
La innocència diabòlica
La tècnica de Carles Mercader és impecable
Robert Mapplethorpe deia que la bellesa i el diable són la mateixa cosa. I aquesta asseveració és del tot pertinent si parlem de l'art fotogràfic de Carles Mercader (Rubí, 1974), un autor que agermana la perfecció estètica amb motius que s'endinsen en la pertorbació. Al llibre Mu, terme japonès que al·ludeix a la idea de res i de buit, un concepte essencial en el budisme, l'autor fa un pas endavant en la seva radicalitat expressiva, sempre a la recerca de l'emoció profunda i de la imatge que no pot deixar-nos indiferents. En un món en què les regularitats prototípiques dels humans esdevenen com més va més dictatorials, Mercadé busca sovint la singularitat, els tipus excèntrics, les narracions de gran impacte. El resultat, tanmateix, mai no busca el sensacionalisme ni la sensibleria sinó que tots els protagonistes, fins i tot els que tenen la cicatriu del dolor més profund, traspuen la seva història amb força i orgull.
Mu, o més aviat (ja que a la portada del llibre només apareix l'ideograma), mostra un equilibri brillant entre el minimalisme i l'èpica, entre la contundència i la sensibilitat. Fotografia hardcore, que va al centre de les coses –aquell que paradoxalment mai no està centrat– i que ens interpel·la. Amb les seves imatges extremes Mercader ens recorda que l'art va més enllà del llenguatge habitual justament per vulnerar les últimes fronteres de la consuetud i establir una nova manera de dir, en aquest cas a través de la càmera, talment les mirades petrificades de Walter Benjamin, en què les imatges es fan llegidores perquè impliquen una interrupció del temps lineal que fa possible un nou present.
Les imatges del llibre s'han fet a Catalunya, però també a Tòquio, Pequín, Madrid i Tànger. L'autor en té prou amb un rostre, amb un braç, amb una habitació buida o una víscera. En la fotografia de Mercader tot remet a l'ésser humà, i fins i tot quan ens presenta un espai buit apareixen les traces d'algú, el backstage d'un viure que se situa fora de la llaminadura llançada a l'espectador. I hi ha, també, el sexe. Perquè Mercader és l'artífex d'unes escenes que es presenten amb la innocència d'un infant i s'elaboren amb la perfecció erotòmana d'un sàtir, lluny de l'adotzenament pornogràfic, sempre amb l'objectiu d'impactar-nos i de recordar-nos que el sexe –que es presenta de manera gairebé brutalista– ha d'alliberar i provocar emocions.
La tècnica de Mercader és impecable: un blanc i negre on cada to presenta la seva gamma justa, amb matisos gairebé infinits, tothora en favor d'aquesta expressivitat marca de la casa.
Al nostre país la fotografia –com la poesia o l'assaig– és una malalta amb salut de ferro, però en d'altres latituds és molt més apreciada i mou esdeveniments amb força ressò. No s'ha d'oblidar, en aquest sentit, que Mercader és un artista internacional que ha vist publicat el llibre per la prestigiosa editorial alemanya Dienacht. En el context d'internacionalització cal esmentar també la feina de Mercader al capdavant del festival La Nuu de Rubí, que ha situat aquesta població metropolitana en el cor de la cultura contemporània.
Mu, així doncs, és la nova contribució d'aquest artista singular que crea composicions impecables tot centrant-se, de manera intensa, en les històries humanes. En un moment en què les imatges es banalitzen com més va més, convertir-les en art és una tasca heroica que Mercader supera amb la solvència dels artistes de debò.