L'esquer? La vida

La vida dels altres, ja siguin personalitats històriques, polítiques, socials o culturals, sempre ha estat un esquer que ha suscitat l'interès dels lectors, i ha estat un motor de publicacions constants. La prova: a les llibreries, les lleixes dedicades al gènere de les biografies i memòries sempre està plena a vessar, i és el gènere que sens dubte ha suportat millor la crisi. Fins i tot títols antics, com ara les biografies mítiques de Stefan Zweig, per exemple, una bona colla publicades en català per Quaderns Crema –Montaigne, Fouché– continuen tenint sortida i constament es reediten perquè existeix un públic fidel a aquest tipus de literatura.

A les clàssiques biografies de personatges històrics –tradicionalment les biografies anaven relacionades als estudis històrics–, s'ha afegit darrerament tot un ventall d'altres perfils susceptibles de ser biografiats perquè són mediàtics, ja siguin estrelles del rock com Bruce Springsteen, o bé esportistes que agafen la ploma per escriure les seves autobiografies, els futbolistes Andrés Iniesta o Johann Cruyff, o la nedadora Ona Carbonell. La imparable novel·la gràfica també ha ficat el nas en el camp autobiogràfic amb títols rellevants com ara Glenn Glould (Astiberri), Histeria, la biografia de Freud (SECC), o El Papa Francisco (Turner) oferint un accés alternatiu, però rigorós, a la vida de certs personatges.

“Esperant l'ocasió”. Aquest podria ser el lema de moltes de les biografies que apareixen o es reediten aprofitant una efemèride o una commemoració com, per exemple, el devessall de títols biogràfics i estudis que van aparèixer l'any passat en motiu de l'Any Cervantes, però també seguint l'actualitat més rabiosa, com ara la mort de Fidel Castro, o bé la pujada al poder de Donald Trump, que ha dut volant a les llibreries l'assaig biogràfic Trump y la caída del imperio Clinton, de Vicente Vallés (Esfera de los Libros).

Per als editors, encarregar una biografia sempre és una aposta de risc. “Cal ser molt selectius però alhora és important ser presents en aquest gènere, que suposa una forma de recuperar el passat i personatges importants poc coneguts del gran públic”, comenta Emili Rosales, director editorial de Grup 62. Sense anar més lluny, aquesta editorial acaba de treure al mercat la biografia de Joan B. Cendrós, a càrrec de l'escriptor Genís Sinca amb Proa. “Han calgut quatre o cinc anys de feina d'investigació i per això es busca publicar coincidint amb una onada d'interès pel personatge.” Entre les biografies que preparen hi ha les d'Enric Prat de la Riba, Josep Tarradellas i Josep Benet i Morell. Acaben de sortir, a més, les Memòries del Cardenal Sistach. “Han estat el resultat de converses; l'hi vaig proposar una vegada i finalment es va decidir a escriure-les”, comenta Rosales.

Les memòries, doncs, constitueixen un altre puntal del gènere i aquí els llibres se succeeixen. Entre les darreres publicades de caire internacional hi ha les de John Le Carré, Volar en cercles (Edicions 62); Andrea Camilieri, Mis momentos (Duomo); Henning Mankell Arenes movedisses (Tusquets); Dario Fo, País de Faula (Bromera), o Herta Müller, Mi patria era una semilla de manzana (Siruela).

Per contrapartida, les biografies novel·lades van a la baixa, tot i que continuen apareixent tímidament, com ara Llibre de veritats i secrets (Columna), de Ramon Gasch, al voltant de la joventut de Ramon Llull; El poeta del poble (Destino), d'Andreu Carranza, sobre la vida de Verdaguer, o Sota un cel de plom (Amsterdam), els records de Neus Català narrats per Carme Martí. En canvi, en una suggestiva hibridació de gèneres que marca les darreres tendències literàries, han aparegut un bon reguitzell de biografies sui generis, mirades personals que defugen el positivisme de l'etiqueta biografia. Seria per exemple el que fa l'italià Pietro Citatti amb Proust, La paloma apuñalada (Norma), o bé amb Kafka, Kafka (Acantilado). Però també Roberto Calasso amb Baudelaire, La Folie Baudelaire (Anagrama); Julian Barnes amb Flaubert, El loro de Flaubert, o darrerament El ruido del tiempo (Anagrama) sobre Xostakòvitx, o bé Jean Echenoz amb Ravel, sobre el compositor francès, Córrer, sobre el corredor Emil Zatopek, o Relámpagos, sobre el científic Nikola Tesla (Anagrama).

Altres aproximacions laterals a l'objecte incopsable que és la vida són propostes originals com les d'Edmund de Waal que a Una llebre amb ulls d'ambre (Quaderns Crema) agafa un objecte com a fil conductor per explicar la història de la seva família jueva, una estratègia que també adopta la farmacèutica barcelonina Dory Sontheimer per al seu segon llibre memorialístic La vuitena caixa (Circe/Angle). La vida, ras i curt, dóna molt de joc.

les novetats en biografies i memòries