Pacte per la llengua i la cultura

Feia temps que no se celebrava un acte institucional en què la cultura i la llengua de l'àmbit dels Països Catalans mostrés unitat. Els consellers responsables de Cultura dels governs de les Balears, Catalunya i el País Valencià, Ruth Mateu, Santi Vila i Vicent Marzà, es van reunir ahir a Palma per fixar una sèrie de punts bàsics d'actuació conjunta per promocionar la cultura i la llengua comuna dels tres àmbits territorials.

Aquesta col·laboració és un pas més en la dinàmica de restablir actuacions passades, que darrerament s'ha concretat en el retorn del govern balear a l'Institut Ramon Llull i la col·laboració d'aquest organisme amb el País València mitjançant la incorporació del pla estratègic cultural de la Generalitat Valenciana Fes cultura. En aquest sentit, aquestes aproximacions ja s'han materialitzat amb la presència oficial del govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya en la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, que s'inaugurarà el 3 d'abril i que per primera vegada té com a convidat d'honor un país que no és estat. La Generalitat Valenciana també hi col·labora. “Estem molt contents, perquè hem fet un pas endavant molt important que ens permetrà dinamitzar en benefici de tots la llengua i la cultura catalanes”, va declarar en sortir de la reunió el conseller català de Cultura, Santi Vila.

Declaració de Palma

En la reunió d'ahir, celebrada al Museu de Mallorca, les tres parts van treballar en tres direccions: la que fa referència a la projecció interna del fet cultural, a la cooperació en l'àmbit de la llengua i a la projecció externa.

En el primer punt, la Declaració de Palma prioritza la necessitat de crear un mercat comú per dinamitzar la feina tant dels creadors com de les indústries culturals dels tres territoris. Aquest mercat interior aniria creant un teixit cultural amb l'impuls de circuits d'arts escèniques i visuals, música, literatura, audiovisuals i cultura popular i tradicional. L'efecte sinergia faria més rendible l'esforç de tots els agents i, a més, crearia un nou públic i consolidaria l'existent.

Una altra de les propostes que han trobat aixopluc en la declaració ha estat la creació d'un catàleg de música en viu i la circulació d'exposicions per fer-ne més rendible la producció i augmentar-ne la difusió. També s'obre la porta a la possibilitat de tenir una producció comuna.

El conseller Santi Vila va destacar la importància d'“intensificar els vincles entre els tres territoris”, ja que, al seu parer, no es pot entendre la cultura catalana sense l'aportació de tota la creació balear i valenciana.

Acreditació lingüística

Un dels punts d'abast més ampli i transcendent que es van tractar va ser la llengua. La Declaració de Palma fixa com a objectiu aconseguir un sistema d'acreditacions de coneixements lingüístics compartit i compatible, amb la voluntat de garantir la coherència, la transparència i la màxima informació pública. La consellera balear Ruth Mateu també es mostrava força contenta per la futura col·laboració. “Cal aprofitar els vents favorables que ens ha portat la nova situació política per crear sinergies que ens permetin reforçar els projectes comuns, tant a dins com a fora dels nostres territoris, perquè plegats tenim més oportunitats d'obrir-nos al món.” Ruth Mateu va citar Joan Fuster per donar relleu a les accions que van aprovar: “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.”

El tercer gran bloc d'actuacions comunes serà la projecció exterior. En aquest sentit, van acordar refermar el paper de l'Institut Ramon Llull com a organisme de promoció exterior i internacionalització de la llengua i la cultura. “La Declaració de Palma és una oportunitat per definir les interrelacions culturals i continuar potenciant l'Institut Ramon Llull com a eina per internacionalitzar autors i creadors més enllà dels nostres territoris”, va dir el conseller Vila.

Tot i que el govern valencià es manté encara fora de l'Institut Ramon Llull, ara es produeix una situació de col·laboració que amb l'anterior govern dels populars no existia. Els consellers no van ser explícits pel que fa a l'entrada del País Valencià al Ramon Llull, però tot fa pensar que en un futur s'hi podria integrar de manera formal. “L'acte d'avui no surt del no-res. Fa temps que estem parlant i cal tenir en compte les conjuntures polítiques que té cada territori. Cal anar amb compte”, va dir Santi Vila.

Al seu torn, el conseller valencià d'Educació, Investigació, Cultura i Esports, Vicent Marzà, va declarar: “Aquest acord és un pas més per potenciar les indústries culturals i creatives de cada territori.” “És la primera pedra per construir ponts i no murs de cara a un veritable i eficaç corredor mediterrani cultural”, hi afegia.

Per endegar el treball que es deriva de la Declaració de Palma, es crearan grups de treball amb representants dels tres territoris. Els grups abordaran diversos àmbits relacionats amb la cultura com ara la música i les arts visuals i escèniques. També es treballarà en l'àmbit de la literatura, en què es promourà l'intercanvi d'autors entre els diversos territoris, així com en el terreny de la política lingüística, en què, a banda de la traducció comuna de la legislació estatal, es vetllarà per contrarestar les polítiques que puguin ser lesives per a la llengua comuna. Els esforços de col·laboració s'orientaran cap a la cultura popular i tradicional, amb el suport de l'associacionisme i amb la creació de circuits per fomentar-ne la difusió. També es projectaran accions conjuntes pel que fa a qüestions patrimonials i biblioteques.

Veu discordant

La primera veu discordant que s'ha sentit en contra de la Declaració de Palma ha estat la del portaveu de Ciutadans al País Valencià, Fernando Giner, que va qualificar l'acord d'“agressió a l'autonomia i a la singularitat de la Comunitat Valenciana”.

Giner també va dir en un comunicat que la Declaració de Palma “té l'objectiu de reforçar la idea de Països Catalans i d'imposar la unitat de la llengua”. En el mateix document, assenyalava: “Ciutadans no permetrà que amb els diners de tots els valencians es paguin les campanyes de màrqueting i promoció sobiranista de Carles Puigdemont a l'exterior d'Espanya.”