Ute Lemper i Mario Gas conviden el públic a fer un llarg viatge a través de la poesia de Charles Bukowski

Després d'una primera part en què Ute Lemper interpretarà obres del duet Brecht-Weill, Jacques Brel i el musical Blue Angel, la segona part de l'espectacle, que durarà aproximadament 90 minuts, el centraran trenta-tres poemes de Bukowski que Ute Lemper i Mario Gas cantaran o diran, respectivament, alternant-se. Són una dotzena de cançons compostes per Lemper, que ha musicat els poemes de l'escriptor i poeta nord-americà d'origen alemany. S'hi intercalaran diversos poemes, que Gas recitarà. Tot plegat embolcallat amb un atrezzo mínim, una butaca, un tamboret, una tauleta baixa, alcohol i tres pantalles, que a vegades serveixen primers plans dels cantants en directe, i d'altres, paisatges o imatges que tradueixen el món interior dels poemes. Tot i que en la primera part no hi ha rastre de l'obra de Bukowski, Lemper va explicar ahir que les cançons de la primera part, especialment les de Brecht, «tenen l'humor i l'esperit de Bukowski, de manera que en la segona part el concepte que relliga l'espectacle no s'atura i els poemes no estan editats, no els he tocat, no tinc el dret d'alterar-los, de manera que mantenen la seva forma original.» Lemper explica que a l'hora de fer la tria els criteris han estat diversos. Primer, la temàtica: hi ha tres blocs, que són la relació amb el seu pare, la relació amb les dones i la solitud. Hi ha també d'altres criteris, més pràctics, com ara la llargada del poema, la seva musicalitat, el seu llenguatge i la repetició de versos que puguin fer la funció de tornada de les cançons.

Lemper i Gas són conscients que Bukowski és un personatge controvertit, però defensen a ultrança la seva obra: «M'agrada la seva manera d'escriure –diu Lemper–, és semblant a Brecht pel seu realisme, el caràcter directe i la nuesa de la seva obra.» Per Gas, «més enllà de la llegenda urbana que arrossega el personatge, és autor de novel·les, relats i una ingent obra poètica, és un poeta urbà atent a l'experiència vital de la ciutat, dur, sincer i sempre enfrontat al poder». Per Lemper, cal anar al fons de l'obra d'aquest autor, el 30% de la qual és «aspre», però el 70% restant és «més profund, filosòfic i trist, perquè parla de la dificultat d'arribar a la perfecció, de la manca de sentit de la vida, i no respecta res, de manera que cal destruir-ho tot per tornar a recomençar. Cal treure capes per arribar a l'essència. És molt contemporani», rebla l'actriu. Lemper reivindica la seva capacitat de transitar per l'obra d'un autor dur, a vegades groller, que contrasta amb la seva imatge de refinada elegància: «Si arribem al fons de Brecht, és el mateix, cru, aspre, amb una imaginació molt sexual. Jo únicament explico històries. En les fotos puc semblar una diva, però no ho sóc i únicament intento buscar el que hi ha de veritat en la realitat. Ho faig a través de la música.»