El Pessoa del còmic

Si expliquem la història de Josep Maria Beà estem explicant la història del còmic a casa nostra de les darreres sis dècades. Aquest barceloní fill d'Hostafrancs, nascut el 1942, va començar de ben jovenet a sentir passió pel dibuix. Amb només13 anys va entrar en contacte amb Josep Toutain, que després d'un període d'aprenentatge li va donar la possibilitat de debutar professionalment. Josep Toutain era un jove dibuixant que va veure la possibilitat d'aprofitar el talent gràfic que hi havia a Catalunya i a tot l'Estat. Va crear l'agencia Selecciones Ilustradas, que abastia de dibuixants editorials de tot Europa. Es dibuixaven històries de gènere, sobretot romàntic. Els dibuixants rebien el guió i el dibuixaven a canvi d'una remuneració que al canvi de l'època estava molt per sobre dels salaris del país. Van ser moments d'eufòria per als dibuixants de còmic que treballaven per a l'estranger. Primer Toutain venia a França, més tard es va obrir al mercat britànic, i així és com Beà va començar a formar-se com a professional.“Tots volíem dibuixar com els grans mestres americans: Alex Raymond o Milton Caniff. Aleshores es pensava només a ser un gran dibuixant.” Però amb el temps Beà va anar descobrint que la historieta era molt més que el virtuosisme del dibuix. I va voler provar a escriure els seus guions. Després de crear històries de terror per a la revista Dràcula va entrar a l'editorial americana Warren. Estem entre finals del seixanta i principis del setanta i Beà havia fet un gran salt. De dibuixar guions romàntics per a adolescents i escrits per altres, havia passat a crear les seves històries i a aplicar les tècniques pictòriques que havia après en la seva estada a París.

En el mateix moment que Beà volia donar una nova dimensió a la historieta, també sentien el mateix una bona colla de professionals. Toutain –un altre cop Toutain–, sense abandonar el treball de representació, va crear una sèrie de capçaleres que revolucionarien el mercat: 1984, Creepy i Comix Internacional. Molts dels professionals que havien treballat per a ell com a dibuixants d'agència es van passar al que s'anomenava còmic d'autor.

En aquestes publicacions, que van marcar tota la primera meitat del vuitanta –i que després d'un període de crisi del sector propiciarien l'esclat de la novel·la gràfica als noranta–, Beà va publicar destacades obres: Historias de Taberna Galáctica (ara reeditada per Trilita Ediciones) en va ser una de les millors i restaria com una obra de culte. Va estar molt a prop, però molt, d'esdevenir una sèrie de televisiva a Televisió Espanyola.

El miratge que va viure el còmic als primers vuitanta, en què un bon grapat de publicacions venien fins a 40.000 exemplars, va portar molts dibuixants a escapolir-se del que consideraven explotació dels editors. Els autors van decidir editar-se els seus treballs i així va néixer la revista Rambla creada per Beà, Carlos Giménez, Adolfo Usero, Alfonso Font i Luis García. Van voler seguir l'estela dels dibuixants francesos que havien creat l'editorial Les Humanoïdes Associés. Però no van tenir tanta sort i el projecte es va poc a poc esmicolar fins que van quedar Beà i Garcia. I en aquest punt arranca l'actualitat d'aquest article. Beà, davant la necessitat d'omplir les pàgines que ja no dibuixaven els autors que van abandonar Rambla, va començar a crear altres alter ego o millor dir heterònims a la manera del poeta portuguès Fernando Pessoa, perquè cada signatura que creava representava un estil gràfic i una narrativa totalment diferent a la de la resta. Van aparèixer a la revista i en àlbum, ara per primer cop relligats en un mateix àlbum anomenat Josep Maria Beà. El hombre de los mil estilos, publicat per Trilita Ediciones en què apareixen les signatures de Norton, E. Morera, Las Percas, J.M., Pere Calsina, A. Sala, Valls, Vic, Tito i Sánchez Zamora. Cada una d'elles podria tractar-se d'un autor de plantejaments diametralment oposats als de Josep Maria Beà. Experimentació gràfica, humor negre, humor blanc, caricatura, realisme, historieta amb missatge, tots els registres possibles del còmic s'encabeixen en les pàgines del llibre. Especialment destacable és l'obra signada per Sánchez Zamora, tan sols amb aquest treball ja es podria considerar Beà, el dibuixant dels mil llapis, un autèntic mestre.