Una vida d'una època

Si hi ha textos en què l'abisme que separa el continent i el contingut és infranquejable, el relat que signa l'Angelika Schrobsdorff els ha de fer companyia. Aquesta asseveració no té voluntat d'assignar demèrits: és una constatació que deixa la porta oberta a la possibilitat que la signatària d'aquesta crònica d'una vida i una època hagi fet, més que deliberadament, un pas enrere per aportar la màxima puresa possible al relat d'uns fets que la seva condició de quasi autobiogràfics potser hauria fet difícil de gestionar sense caure en el patetisme de l'exhibicionisme de les emocions pròpies, una pràctica en què les possibilitats de situar-se en el camp del ridícul són massa fenomenals per a ser obviades.

La decisió de fer una narració plana fa inútil l'intent de valorar les característiques del continent més enllà de deixar constància de les aportacions que arriben al paper gràcies al que es percep que ha estat un treball eficaç en la recerca d'informació.

Aquesta meticulositat científica –que fa més que difícil evitar de caure en el tòpic atesa la nacionalitat de l'autora, que és declara alemanya– és una més que bona eina a l'hora de presentar el contingut d'un títol que no enganya: Tu no ets una mare com les altres presenta a qui el llegeix un personatge excepcional, el de l'Else Kirschner, una dona jueva que té la sort i la dissort de viure dos períodes molt intensos de l'Alemanya del segle passat: els bojos anys vint, que van tenir una presència forta en les terres germàniques i van ser plasmats gràcies a moviments artístics com ara l'expressionisme, i els sinistres anys trenta, en què la puixança del nazisme va convertir la follia en llei i la misèria humana en norma de la quotidianitat.

L'Else no vol evitar els plaers de la bona vida i no pot evitar les amargors dels temps torturats. El relat de la seva vida, que veu la llum a través de les paraules d'una de les seves filles, il·lumina dos camins. D'una banda, hi ha el camí obvi, el dels fets que duen el nom de la dona protagonista. El seu tarannà és prou peculiar per a no necessitar companys de viatge a l'hora de despertar interès. Veure com evoluciona el seu pensament; intentar entendre el perquè del seu capteniment, de les seves reaccions; situar-la en un context familiar en una època determinada... Entendre, en el fons, quines són les presons d'un esperit que es vol lliure és un exercici fascinant a què es convida qui llegeix Tu no ets una mare com les altres.

De l'altra, hi ha el cens d'unes èpoques estranyes: el poble que se sent orgullós dels seus grans noms de la Cultura –filòsofs, músics, poetes, escriptor, dramaturgs, cineastes...– és el mateix que és capaç de donar suport a una colla de trepes sectaris que imposen el terror mentre assolen Europa i miren d'exterminar tothom que consideren inferior. Tu no ets una mare com les altres fa conviure la persona i la societat en què es produeix i és el relat d'aquesta convivència –i els contrastos que se'n deriven– el que fa valuosa la feina de la cronista: paradoxalment, l'absència d'emoció en l'homenatge a la mare li atorga la màxima vàlua possible.