Cultura de resistència

Coincidint amb el cinquantenari de Canción del Pueblo, un col·lectiu madrileny emmirallat en Els Setze Jutges i El Grup de Folk, el Festival Barnasants ha convidat dues veus històriques d'aquell moviment: Elisa Serna (Madrid, 1943), una de les cantautores més perseguides i censurades durant el franquisme, i Julia León (Madrid, 1945), investigadora audaç del folklore castellà. Totes dues compartiran un espectacle “de memòria, present i futur, lluita i bellesa” avui a l'Auditori Barradas de l'Hospitalet de Llobregat (20 h). “Estem, encara, en la resistència de la música, perquè hem estat atacades frontalment”, va advertir dijous Elisa Serna, que parla un català perfecte gràcies als dotze anys que va viure al barri barceloní del Clot i, potser també, a les nombroses aventures compartides amb cantautors catalans, com per exemple Teresa Rebull (amb qui va acabar detinguda “per subversiva” a Astúries i de qui avui cantarà Les sabates d'en Jaume) i Lluís Llach (a qui va haver de defensar que cantés en català durant una gira a bord del dos cavalls del cantautor de Verges per centres d'immigrants espanyols de Suïssa, Itàlia i Alemanya). “Vivim uns temps en què la realitat torna a ser molt dura, anem cap al feixisme”, hi va afegir León, que va viure uns anys a la Floresta i, també, a Eivissa. “O aprenem a mirar-nos, homes i dones, vells i joves, amb igualtat com a éssers humans, o acabarem trencant-ho tot”, va reblar.

Com molts dels seus referents catalans, Serna i León van començar a cantar per una qüestió de militància. “No pensàvem a ser professionals, però ara som conscients que teníem una força que va ajudar a empènyer el moviment obrer i juvenil”, va recordar León. “Amb la democràcia vam pensar: «Ara ens en sortirem!», però aleshores va resultar que érem molestos. Uns van deixar la cançó i d'altres, com jo, vam centrar-nos en altres músiques, com ara la sefardita, en el meu cas. Hem hagut de fer les mil i una per sobreviure.” I Serna hi va afegir: “N'hi ha, com l'Hilario [Camacho, integrant també de Canción del Pueblo] o l'Ovidi [Montllor], que se'ls va fer la vida impossible.”

Amb tot, Serna (que no perdona “ni un minut” dels que va passar entre reixes) va mostrar orgull en la feina feta: “Vam ajudar a fer perdre la por a la gent, vam crear una cultura de resistència.” Però, no obstant, quan s'aborden qüestions com la catalana, admeten que encara hi ha molt per fer. “Per què no reivindiquem el bilingüisme també a Madrid?”, va proposar León. “Jo vull que, a les escoles, es doni l'opció d'estudiar català o euskara. Mentre no trenquem aquest xip, serà difícil avançar. Allà, a la que rasques una mica, surt l'imperialista.”