Teatre lluny de casa

L'escàs valor que es dona al teatre de carrer, en comparació amb el que rep en altres latituds europees, fa que les companyies que s'hi dediquen professionalment busquin públics allunyats de casa nostra. Almenys això és el que defensa la companyia lleidatana Campi Qui Pugui (CQC), nascuda a Castellserà (Urgell) l'any 2009. Aquest grup engegarà enguany una gira internacional que el portarà a fer més de 60 actuacions en sis països europeus, així com a Israel i per, primera vegada, a Mont-real (Canadà). És la temporada que tenen programades més actuacions fora des que fa tres anys van iniciar un projecte per oferir-se com a companyia de teatre infantil de carrer a l'estranger, ateses les dificultats que es trobaven aquí per poder actuar.

Un dels fundadors de la companyia, Jordi Pedrós, reivindica la qualitat d'aquest gènere, que es fa a Lleida i també a tot Catalunya, “molt ben valorat de la Jonquera cap amunt'', però encara menystingut aquí. De cara a finals d'any, CQP espera tancar més actuacions internacionals i ja està negociant amb el mercat asiàtic per actuar en països com ara la Xina, Corea del Sud i Tailàndia.

Rats! i Manneken's Piss (guardonats amb el premi Drac d'Or com a millor espectacle de carrer en la Fira de Titelles de Lleida els anys 2015 i el 2016) són els dos espectacles amb què faran la fira internacional 2017. Aquestes actuacions es complementen amb les itinerants Neenaw! Neenaw!, Més enllà del bosc i Clicks ambulance. Pel que fa als espectacles de sala, La Blancaneu, El gat amb botes i La rateta completen el seu catàleg, apte per a tots els públics.

La temporada de CQP ja va començar al gener en la fira de cultura Internationale Kulturbörse de Friburg (Alemanya), i aquest febrer van estar a Feten (Gijón). La temporada de la companyia preveu, de moment, 63 actuacions més, a França, Alemanya, Holanda, Bèlgica, Portugal, Romania, Israel –on actuen per segon any consecutiu, en un festival que es fa per Setmana Santa amb públic musulmà– Àustria i, per primer cop, a l'Amèrica del Nord, concretament a Mont-real.

Segons Jordi Pedrós, el 80% de les actuacions previstes per als mesos d'estiu són en l'àmbit internacional, però, tot i així, els espectadors lleidatans tindran l'oportunitat de veure els seus dos espectacles estrella al juny a Alpicat (Segrià) i a Lleida, on tancaran la temporada del Teatre de l'Escorxador.

Pedrós i Garcia van posar èmfasi, durant la presentació de la gira, en la qualitat del teatre infantil de producció catalana i, sobretot, lleidatana. Un gènere que consideren que no està prou valorat pels programadors del país. “Aquí es veu com un teatre que no és rendible, perquè normalment no es fa pagar entrada per veure'l.” Una situació que, segons Pedrós, canvia radicalment “de la Jonquera cap amunt'', on s'organitzen una gran quantitat de festivals de teatre de carrer especialitzats en aquesta temàtica, i a les companyies se les tracta molt millor i se les valora molt més.

Pedrós reivindica el caràcter “democràtic'' de les arts de carrer i el fet que es tracta de teatre “per a tothom''. Així mateix, explica que sovint a l'estranger es troben persones que no han vist mai un espectacle de teatre i que “s'emocionen” quan els veuen.